Protestes massives durant la vaga després dels primers morts a Birmània

Les multituds han tornat dilluns als carrers birmans malgrat les amenaces de repressió del Govern colpista. El volum i l’extensió de les protestes confirmen que els tres morts de les últimes hores han sigut més catalitzadors que dissuasoris en un país acostumat a pagar amb sang les conquestes democràtiques.

Les xarxes socials han mostrat dilluns al matí manifestacions massives als voltants de la pagoda Sule de Rangun. I també a Mandalay, la segona ciutat del país. I a Napidaw, la capital política. I a Dawei, Taunggyi, Myitkyna..., en tots els punts d’un país ètnicament complex i cosit amb agulles però que aquests dies sembla unit en contra del govern militar. El desafiament popular a l’aldarull ha cristal·litzat en una vaga general que ha tancat comerços i comptat amb el recolzament d’un bon nombre de funcionaris. A les xarxes socials havien abundat en la vigília les crides a la «revolució dels cinc dosos», amb referència a la data del 22-2-2021, que porta reminiscències d’aquell 8-8-1988 gravat en la memòria nacional pels centenars de morts i ferits causats per la repressió militar. D’aquella revolta va emergir Aung San Suu Kui com a icona democràtica.

Els birmans surten ja al carrer amb la certesa que s’hi juguen la vida. La setmana passada va morir una noia després de deu dies en cures intensives per un tret i aquest dissabte van morir dos manifestants més per trets de policies i soldats en una protesta a Mandalay. El Govern ho va justificar per un quadro d’«anarquia i desordres». «Els manifestants estan incitant la gent, especialment els joves i adolescents, cap a un camí de confrontació en què perdran les seves vides», va advertir diumenge el Consell d’Administració Estatal, el nom adoptat pels colpistes.

Foc real

Notícies relacionades

Birmània: el cop anunciat

Mor la birmana ferida d’un tret al cap en una protesta

Les protestes pacífiques s’han succeït a Birmània des que els militars van decretar l’estat d’emergència hores abans que el nou Parlament prengués possessió. No les van frenar les prohibicions de reunió de més de cinc persones, ni els tocs de queda, ni els talls d’internet, ni els desplegaments de militars, ni els canons d’aigua ni les bales de goma. El foc real utilitzat el cap de setmana empeny a un escenari inquietant perquè ja és conegut. Els militars i el poble s’han enrocat en les seves posicions: els primers volen mantenir-se durant un any en el poder per preparar el que qualifiquen com a eleccions lliures i el segon els vol fora ara mateix. La finestra per a la solució pacífica es tanca, si no s’ha tancat ja, adverteixen els analistes. «El que ocorri durant les pròximes setmanes vindrà determinat per dos factors: la voluntat d’un Exèrcit que ha aixafat moltes protestes abans, i el coratge i la determinació de les protestes», opinava a les xarxes socials l’historiador Thant Myint-U.

Almenys 640 persones han sigut arrestades o sentenciades des del cop, segons l’Associació d’Assistència per a Presos Polítics. Entre els detinguts figura Aung San Suu Kyi i desenes de membres de la seva Lliga Nacional per la Democràcia.