L’oposició russa, en el dilema

No obstant, malgrat l’impacte aconseguit pel bloguer en aquesta arrencada del 2021, nous interrogants qüestionen la continuïtat de les mobilitzacions, en un context de repressió creixent. D’una banda, queda per demostrar com reaccionaran els partidaris de l’activista a l’empresonament del seu líder, que haurà de passar els pròxims dos anys i vuit mesos darrere dels murs d’una colònia penitenciària. De l’altra, picabaralles internes entre les forces russes contràries a Vladímir Putin que s’arrosseguen des de temps passats han ressorgit en aquests dies, amenaçant de sembrar la divisió a les files opositores.

«Navalni és l’únic líder opositor amb gran capacitat de convocatòria; però ara passarà a la presó fins al final de la presidència de Putin, molt vigilat i sense poder comunicar-se amb els seus seguidors», avança telefònicament Tatiana Vorozhéikina, professora de la Universitat Lliure de Moscou. «En el seu entorn no hi ha persones del seu carisma; entre altres forces opositores tradicionals tampoc», afirma.

Leónid Volkov, fins ara portaveu del moviment, instal·lat a Lituània i únic membre en llibertat del cercle pròxim de Navalni, ha assumit el lideratge de les protestes emetent consignes a través de Telegram. La setmana passada, després de constatar l’elevat nombre d’arrestats, que superava les «12.000 persones», Volkov va decretar una paralització temporal de les protestes «fins a la primavera» per guardar forces de cara a les transcendentals legislatives de setembre, un gest que li va reportar no poques crítiques entre les seves pròpies files. Dies més tard, va esmenar parcialment la línia a seguir, convocant per a aquest diumenge passat a la nit una protesta original, amb les llanternes dels mòbils, que la policia «no va poder impedir».

El mateix Navalni, en aquests primers dies de reclusió, està demostrant que continua comptant amb recursos per portar el seu missatge a l’exterior, malgrat les limitacions carceràries. Dijous passat, en el seu compte d’Instagram, va difondre un missatge en el seu habitual to de sorna en què informava haver sigut declarat com a «pres propens a la fuga» per les autoritats carceràries, cosa que implicarà una vigilància més estreta. «Abans em transportaven en combois i amb forces especials; ara em posaran grillets», va ironitzar.

Absència d’unitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La falta d’unitat entre els capitostos opositors, que en el passat s’han batut en estèrils lluites intestines, constitueix la segona nuvolada que plana sobre les mobilitzacions opositores. Grigori Iavlinski, el líder històric de Iàbloko, un veterà partit liberal del qual el mateix Navalni va ser expulsat el 2007 per «activitats xenòfobes», ha arremès amb duresa contra el bloguer, recordant-li els seus coquetejos amb el nacionalisme. «Una Rússia democràtica, respecte per la gent, i una vida sense temor i repressió són incompatibles amb les polítiques de Navalni», ha escrit en el seu blog.

Vorozheikina, molt pròxima a Iàbloko, creu que Iavlinski s’equivoca, ja que molts dels que surten al carrer no ho fan perquè comparteixin les opinions de Navalni, sinó per «protestar contra la corrupció i la falta de democràcia». A mateix temps, destaca l’evolució de l’opositor: «Tornant a Rússia, ha fet un sacrifici personal i familiar; a més, havia moderat les seves posicions».