Drets humans

La justícia argentina condemna vuit repressors de la dictadura per crims de lesa humanitat

  • El cas ESMA IV inclou tres sentències de cadena perpètua, quatre de 15 anys i una de sis anys

  • Gairebé 1.000 militars, policies i civils han rebut condemnes des que es van enderrocar les lleis d’impunitat

La justícia argentina condemna vuit repressors de la dictadura per crims de lesa humanitat
2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Un tribunal argentí va concloure amb sentències massives el quart judici sobre les aberracions comeses a l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA), un dels principals centres clandestins de detenció i tortura que van funcionar durant l’última dictadura militar argentina (1976-83). El veredicte, que es va donar a conèixer en el marc d’una audiència virtual, va incloure tres condemnes a presó perpètua, quatre a 15 anys i una a sis anys.

L’ESMA és una ferida permanent pel seu caràcter «invisible» als ulls de la majoria de la societat. La vida quotidiana dels habitants del barri de Núñez va fer front a aquell imperi de l’horror. Unes 5.000 persones van passar pel predi que s’aixeca sobre l’avinguda del Libertador, de gran circulació a la ciutat de Buenos Aires, a poques illes del principal estadi de futbol del país, el de River Plate. La majoria forma part de la llista de milers de desapareguts per raons polítiques.

Actualment, l’ESMA és un centre cultural i de memòria a les víctimes de la repressió estatal. L’exigència de justícia regeix les seves activitats. L’últim dels quatre judicis relacionats amb els delictes de lesa humanitat perpetrats al seu interior va durar dos anys. El Tribunal Oral 5 va considerar culpables els vuit integrants de l’anomenat «Grup de Tasques 3.3.2» per delictes de privació il·legal de la llibertat, turments, homicidis i sostracció de nens i nenes. L’oficial naval Carlos Mario Castellví, l’exagent de la Policia Federal Raúl Armando Cabral, àlies ‘Tiburón’, i l’exagent d’intel·ligència de l’Exèrcit Miguel Conde, àlies ‘Carames’, van rebre les sancions més elevades. Els exsotsoficials de l’Armada Ramón Roque Zanabria, José Luis Iturri, Jorge Luis María Ocaranza i Carlos Néstor Carrillo van ser condemnats a 15 anys de presó. La pena més baixa, de sis anys, va ser per a l’exsoldat Claudio Vallejos, l’únic dels acusats que va afrontar el procés judicial en llibertat.

Altres judicis

Notícies relacionades

El desembre del 2017, sota el Govern de dretes de Mauricio Macri, el mateix tribunal va impartir les sentències del que llavors es va conèixer com la causa ESMA III. Els excapitans Alfredo Astiz i Jorge Acosta, dos dels símbols de l’horror, van tornar a ser condemnats a presó perpètua, igual que l’exoficial Ricardo Cavallo, extradit des d’Espanya, i altres marins.

45 anys després del cop militar més cruent de la història argentina i 16 anys després de l’anul·lació de les lleis d’impunitat, 968 militars, policies i civils han sigut condemnats per delictes de lesa humanitat. Encara existeixen 562 causes obertes que involucren 3.315 repressors. Un dels casos més ressonants, el dels «vols de la mort», en el qual llançaven al mar o al riu de La Plata homes i dones detinguts en una unitat de l’Exèrcit coneguda com a Campo de Mayo, que es troba a la perifèria de Buenos Aires, va començar a tramitar-se a finals del 2020. El Tribunal Oral Federal 2 jutjarà una altra vegada l’excomandant d’Instituts Militars Santiago Riveros i tres integrants del batalló d’Aviació 601 de l’Exèrcit que van participar d’aquestes accions. Campo de Mayo va ser, juntament amb l’ESMA, el centre de detenció il·legal més important del país.

Temes:

Argentina