Veïns d’Haití surten al carrer farts dels segrestos indiscriminats

El segrest d’un avi a Delmas 19, una zona humil de Port-au-Prince, ha generat aquest dimarts una manifestació espontània de veïns de la víctima que ha acabat amb la dispersió d’unes 150 persones per part de la Policia d’Haití a base de gasos lacrimògens, segons informa EFE.

La víctima del segrest és Vienne Dwane, de 74 anys, un comerciant considerat com un pare per la gent de la zona. Segons testimonis, se’l van emportar uns individus vestits amb uniformes policials, desencadenant la indignació de la comunitat, que no ha dubtat a sortir al carrer després del rapte, perpetrat dilluns a la tarda.

Desenes de persones corejaven «a baix el segrest» i «si no alliberen Doyen prendrem el foc», mentre altres manifestants realitzaven la crema de pneumàtics habitual en totes les protestes sota la mirada d’una patrulla de la Policia que, inicialment, s’ha limitat a observar l’escena.

Les barricades en flames van anar adquirint dimensions considerables amb la constant arribada de més material per a la crema, arribant a generar una tremenda fumarada, negra i densa, que dificultava la visió.

Una hora, potser més, van tardar a arribar nous efectius policials al lloc, on a part de la crema de pneumàtics l’ambient era tranquil, però la cortina de fum impedia entreveure que es preparaven per llançar gasos lacrimògens.

La mobilització es va dissoldre de forma instantània, els presents es van posar a córrer carrer amunt i, una vegada lluny de l’aire tòxic, que ja ho era per si mateix a causa de la combustió del cautxú, van procedir a llançar pedres contra els efectius policials, que també s’afanaven a retirar les barricades ardents del carrer.

Abans del final abrupte de la protesta, alguns dels presents van aprofitar les circumstàncies i la presència de la premsa per atacar el Govern de Jovenel Moise, barrejant el problema dels segrestos, que s’han multiplicat l’últim any, amb la crisi política que viu el país, aguditzada després del suposat intent de cop d’Estat que el mandatari va denunciar el 7 de febrer.

«El Govern del país està instaurant una dictadura. Els joves diem que no podem viure així. Tenim un resident de la zona de Delmas 19 que va ser segrestat, diem que ja no podem més», va dir a EFE un noi anomenat Etienne Lifette.

Un altre segrest es va donar a conèixer durant la tarda mitjançant un comunicat del Col·legi d’Advocats de Port-au-Prince, que manifestava la seva aflicció pel segrest de Me Nasha Saint-Fleur, membre de l’entitat, en un «acte de bandidatge» perpetrat ahir al matí al districte de Babiole, Port-au-Prince.

L’Ajuntament de la ciutat, apunta la nota, denuncia l’augment del fenomen dels segrestos, que també afecta una població que anteriorment no era objecte de raptes, i sol·licita a les autoritats policials que realitzin els operatius oportuns a fi d’alliberar Saint-Fleur dels seus capturadors.

Les colles, denominades ‘gangs’, han fet dels segrestos un lucratiu negoci que no discrimina per edat, sexe o condició social les potencials víctimes i que han desencadenat un important desassossec social a Haití, ja per si mateix marcat per la crispació política.

Les autoritats no ofereixen xifres oficials del nombre de segrestos i, en qualsevol cas, en moltes ocasions les famílies de les víctimes no denuncien per temor de represàlies, ateses les amenaces proferides pels capturadors en cas d’acudir a les autoritats o a la premsa.

Notícies relacionades

¿Què tem Rússia de l’Exèrcit de Finlàndia si entra a l’OTAN?

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

EFE va consultar amb la Xarxa Nacional de Defensa dels Drets Humans (RNDDH) i, tot i que no disposa de dades sobre el nombre de persones segrestades, calcula que es produeixen més de cinc raptes al dia, segons la directora de l’organització, Mary Rosy Auguste Ducéna, partint de les informacions disponibles.

Així mateix, va assenyalar que, tot i que es produeixen casos arreu del país, les comunitats de Port-au-Prince, Delmas i Petionville són els més perillosos en aquest sentit.