Birmània repeteix protestes massives després de tres nits seguides sense internet

El moviment de desobediència civil continua a Birmània aquest dimecres, després de la tercera nit d’apagada d’internet, amb una nova jornada de protestes massives en contra del cop d’Estat i davant el temor d’una dura repressió de les forces de seguretat, segons informa EFE.

La xarxa torna a estar disponible aquest matí després d’una desconnexió nocturna d’unes 8 hores, el tercer tall consecutiu, apunta l’observatori NetBlocks, que recorda que l’accés a diverses xarxes socials, com a Facebook o Twitter, continua «restringit».

Els talls d’internet i la presència de l’Exèrcit als carrers de Rangun, l’antiga capital i ciutat més poblada del país, va minvar l’afluència a les manifestacions a principis de setmana davant el temor de detencions i que els soldats utilitzessin la violència per apaivagar el moviment, tot i que van continuar succeint petites concentracions.

Líders estudiantils i activistes vinculats a l’aixecament civil de 1988 han convocat, especialment els joves, perquè participin en una manifestació massiva que va començar a la Universitat de Rangun per protestar per l’aixecament militar de l’1 de febrer i demanar l’alliberament de la líder electa, Aung San Suu Kyi.

Cotxes de particulars, taxis i fins i tot un autobús van ser abandonats amb el pretext que estaven avariats en meitat de l’asfalt per bloquejar alguns dels principals carrers de Ragún i impedir el pas dels vehicles de la Policia o l’Exèrcit.

El relator especial de l’ONU per a la situació dels drets humans a Birmània (Myanmar), Tom Andrews, va expressar en un comunicat el seu temor que aquest dimecres es produeixi una resposta violenta a més escala que el que s’ha vist des del cop.

«He rebut informes de soldats que estan sent transportats almenys a Rangun des de regions perifèriques. En el passat aquests moviments de tropes van precedir assassinats, desaparicions i detencions a gran escala», va indicar Andrews a l’instar les autoritats a respectar el dret de manifestar-se pacíficament. «La contínua repressió de les llibertats bàsiques i els drets humans contra el poble birmà ha d’acabar immediatament», va instar el relator.

Des de l’aldarull, encapçalat pel cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, i fins dimarts, almenys 452 persones van ser detingudes, incloses 35 que ja han sigut alliberades, segons l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics (AAPP).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Suu Kyi es manté sota arrest domiciliari a Naypyidaw, la capital, acusada pels càrrecs d’importació il·legal d’un dispositiu telefònic i vulnerar suposadament la llei de desastres naturals, delictes que comporten llargues penes de presó.

La junta militar va justificar la presa de poder per un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat en els que la Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit liderat per Suu Kyi, va arrasar, com ja va fer el 2015.