Cinquens comicis

Els ultranacionalistes guanyen les eleccions a Kosovo

  • Les negociacions per formar Govern no seran fàcils, ja que no han assolit la majoria absoluta

  • La UE espera que el nou Executiu reprengui el diàleg i aconsegueixi la normalització amb Sèrbia

Els ultranacionalistes guanyen les eleccions a Kosovo
2
Es llegeix en minuts

El partit esquerrà i ultranacionalista Autodeterminació (‘Vetevendosje’), encapçalat per Albin Kurti, ha aconseguit la victòria en les eleccions legislatives celebrades aquest diumenge a Kosovo amb el 48,19% dels vots, de manera que ha duplicat el recolzament que tenia. Segons les dades publicades aquest dilluns per la Comissió Electoral Central de Kosovo (CIK), amb un escrutini del 97,44%, en segon lloc va quedar, amb el 17,31 % dels vots, el Partit Democràtic de Kosovo (PDK), sorgit de la guerrilla separatista que va lluitar contra Sèrbia a finals de la dècada de 1990, i que va estar durant 20 anys ininterrompudament en el poder, fins al 2019. Així mateix, en el nou Parlament entraran, amb 20 escons garantits –d’un total de 120– les minories, la principal de les quals és la sèrbia.

Malgrat la rotunda victòria d’Autodeterminació, s’espera una negociació complicada per formar el nou Govern, ja que el partit guanyador no ha aconseguit la majoria absoluta per governar en solitari i existeixen grans rivalitats entre totes les formacions que han entrat en el Parlament. La participació en les urnes va ser del 47,08%, tres punts percentuals més que en les legislatives del 2019, també guanyades per Autodeterminació tot i que amb menys recolzament.

La situació política al país

La situació política al paísHan sigut les cinquenes eleccions parlamentàries des que Kosovo va proclamar-se unilateralment independent, el 2008, i totes s’han celebrat de forma anticipada enmig de la permanent inestabilitat política del país. El 2020 van caure dos governs a Kosovo, el de Kurti, mitjançant una moció de censura al març, i, al desembre, el d’Avdullah Hoti, de l’LDK.

El nou Executiu tindrà com grans reptes la millora de la malmesa economia, empitjorada pels efectes de la Covid, amb una taxa d’atur que supera el 50% entre els joves en un país on l’edat mitjana és de 30 anys. Un altre desafiament és la normalització de relacions amb Sèrbia, que no reconeix la independència de la seva antiga província.

La postura de la Unió Europea

Notícies relacionades

Aquest dilluns l’alt representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, va manifestar que «la Unió Europea continuarà col·laborant amb les autoritats amb vista a ajudar Kosovo a aconseguir avenços tangibles en el seu camí europeu». «Això requerirà que Kosovo avanci en les reformes, guiat per l’Acord d’Estabilització i Associació i l’Agenda Europea de Reforma, així com en la cooperació regional», va afirmar. L’alt representant va afegir que «el camí europeu de Kosovo també exigeix la normalització global de les relacions amb Sèrbia i la UE espera que les noves autoritats de Pristina es comprometin de forma constructiva amb vista a la continuació de les reunions del diàleg facilitat per la UE i aprofitin l’oportunitat que se’ls presenta per arribar a un acord integral».

«A l’espera de la certificació dels resultats finals, esperem la formació de la nova Assemblea i Govern, així com l’elecció d’un nou president», va afirmar Borrell en la seva declaració. La Unió Europea ha desplegat una Missió d’Experts Electorals que serà a Kosovo per seguir també els procediments postelectorals i emetre recomanacions, va concloure l’alt representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat de la UE.