Cursa armamentística

L’Iran comença a produir urani en una clara violació del pacte nuclear

  • El país persa i els EUA viuen un pols després de l’arribada de Biden a la Casa Blanca perquè cap vol fer el primer pas per negociar

  • La producció iraniana d’aquest element químic, clau per a l’elaboració de bombes atòmiques, va quedar prohibida sota el pacte

L’Iran comença a produir urani en una clara violació del pacte nuclear
2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Quan se’l pregunta sobre el tema, el Govern iranià sempre respon el mateix: no, les negociacions sobre l’acord nuclear amb els Estats Units no començaran si abans Washington no retira les sancions. La setmana passada el president dels EUA, Joe Biden, deia el mateix: que no faria cap pas si l’Iran no parava el seu enriquiment d’urani en nivells superiors als que estipula l’acord. 

Pocs dies després, Teheran ha doblat l’aposta. Segons ha pogut confirmar l’agència per a la prevenció nuclear de les Nacions Unides, l’Iran ha començat la producció de metall d’urani, que pot utilitzar-se amb finalitats civils però que, en última instància, és indispensable per construir bombes atòmiques

«Podem confirmar que 3,6 grams de metall d’urani ja s’han produït a la planta d’Isfahan. L’Iran no té cap ús creïble per a finalitats civils d’aquest metall d’urani. La producció d’aquest material té, potencialment, implicacions militars greus», ha dit el cap de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica de l’ONU, Rafael Grossi.

Tot i que el metall d’urani pot ser, en teoria, utilitzat per generar energia elèctrica, el seu ús va quedar absolutament restringit en l’acord nuclear del 2015, ja que aquest component és essencial per a la construcció de la bomba nuclear. L’Iran tenia terminantment prohibit produir metall d’urani.

Acord nuclear mort

Acord nuclear mortPerò l’acord del 2015, que es va considerar una fita històrica i que va ser firmat, a més de per l’Iran i els EUA, per França, la Gran Bretanya, Alemanya, Rússia i la Xina –amb la UE de mediadora– va començar a morir el 2018, quan l’ara expresident dels Estats Units, Donald Trump, va decidir retirar-se unilateralment de l’acord. Trump, a més, va imposar sancions econòmiques contra l’Iran, que va acabar de rubricar el 2020.

Després de la retirada dels nord-americans, la Unió Europea i els signants europeus de l’acord van intentar tímidament que el pacte sobrevisqués, però el 2019, l’Iran va decidir trencar-lo definitivament: aquell any, Teheran va superar el límit que marcava l’acord d’enriquiment d’urani en un 3,67%. El gener del 2021, el Govern iranià va anunciar que aviat arribarien al 20% de puresa. És necessari un 90% per crear una bomba nuclear.

Notícies relacionades

I mentrestant, l’espera de qui serà el primer a fer el pas per rebaixar la tensió continua. L’Iran celebrarà eleccions presidencials el juny d’aquest any i s’espera que el guanyador surti de les faccions més conservadores i menys propenses al diàleg del Govern iranià –actualment dividit entre aquest sector, liderat per l’aiatol·là Ali Khamenei, i un altre més moderat, encapçalat pel president, Hassan Rouhani.

«Ja ho veurem. Primer, els EUA han de retirar totes les sancions. I llavors veurem si estan actuant de bona fe i, si ho fan, tornarem a les nostres promeses. Aquesta és la nostra decisió i tenim consens amb tots els oficials del país», va dir diumenge passat l’aiatol·là Khamenei.