Biden descarta la immunitat de grup abans del final de l’estiu

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha descartat que el país pugui aconseguir la «immunitat de grup» davant la Covid-19 abans del final de l’estiu, en la part de l’entrevista transmesa aquest diumenge per la cadena de televisió CBS News. 

«La idea que això es pot fer i que podem aconseguir la immunitat de grup molt abans del final de l’estiu és molt difícil», va dir Biden en la primera entrevista televisada que ha fet després de la seva investidura el passat 20 de gener, la primera meitat de la qual va ser difosa abans de l’emissió de la Superbowl i la segona part s’emetrà dilluns. 

Davant una pregunta sobre si el país pot esperar un any per aconseguir la immunitat de grup –amb el 75 % de nord-americans vacunats– si es continua immunitzant al ritme d’1,3 milions de dosis diàries actual, Biden va culpar l’administració del seu predecessor, Donald Trump. 

«No podem [esperar], és per això que una de les decepcions quan vam arribar al poder van ser les circumstàncies relacionades amb com l’Administració havia estat gestionat la Covid, va ser pitjor del que havíem pensat», va dir el mandatari. 

To reach herd immunity against COVID-19, Dr. Fauci says at least 75% of Americans need to be vaccinated.

At the current pace, that could take almost a year.

Pres. Biden tells @NorahODonnell that Americans can’t wait that long, “so that’s why we’ve ramped up every way we can.” pic.twitter.com/oPifwLaTBV

— CBS Evening News (@CBSEveningNews) 7 de febrero de 2021

«Pensàvem que havien indicat que hi havia moltes més vacunes disponibles –va seguir–, i no va ser el cas, per això ho hem reforçat de totes les maneres possibles». 

I va afegir que ha pressionat les farmacèutiques Moderna i Pfizer, les dues que han rebut l’autorització d’emergència als EUA per a les seves vacunes contra la Covid-19, a fi que augmentin la producció. 

El mandatari va considerar que hi ha una «emergència nacional» per la pandèmia, que ha fet que milions de dones perdin els seus llocs de treball, les escoles es mantinguin tancades i que s’hagin incrementat els trastorns mentals en els ciutadans. 

En aquest sentit, va opinar que «ja és hora que les escoles reobrin de manera segura»: «Cal tenir menys gent a les classes, hi ha d’haver sistemes de ventilació que hagin sigut renovats...», va destacar Biden, que va afegir que aquesta setmana donaran a conèixer els mínims requisits perquè les escoles tornin a obrir les portes. 

Relacions amb la Xina

Biden va anticipar, així mateix, una «extrema competència» amb la Xina, però no vol un conflicte entre les dues principals potències del món. Biden va dir que des que va assumir el càrrec no ha parlat amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. «No té, i no ho dic com una crítica, sinó que és una realitat, ni un sol os democràtic al cos», va afegir Biden.

«Li he dit sempre que no necessitem tenir un conflicte. Però hi haurà una extrema competència», va afegir el mandatari demòcrata. «No ho faré de la forma en què [Donald] Trump ho va fer. Ens centrarem en les regles internacionals». Washington considera la Xina com el seu principal adversari estratègic, a més del primer desafiament en l’escenari mundial.

Trump va optar per una confrontació oberta i atacs verbals, tot i que sense resultats tangibles seriosos per a l’enorme dèficit comercial dels Estats Units amb la Xina.

Biden ha desmantellat moltes de les mesures més controvertides de l’era de Trump, assenyalant al mateix temps que la potència nord-americana vetllarà de prop pels seus propis interessos.

Sancions a l’Iran

Sobre l’Iran, el president dels Estats Units va dir aquest diumenge que no aixecarà les sancions fins que la república islàmica no compleixi els compromisos nuclears. «No», va respondre Biden a l’entrevista amb la CBS sobre la possibilitat d’aixecar aquestes sancions perquè Teheran torni a negociar i salvar l’acord nuclear. En canvi, va assentir amb un gest quan el periodista li va preguntar si els iranians haurien primer de parar amb l’enriquiment d’urani.

L’acord del 2015 entre l’Iran i diverses potències va quedar penjant d’un fil des del 2018 després de la decisió de l’expresident Donald Trump de retirar els Estats Units del pacte i tornar a imposar sancions a Teheran. Un any després, l’Iran va suspendre el compliment de diversos compromisos inclosos en aquest acord.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El Govern de Biden va expressar la seva voluntat de reincorporar els Estats Units a aquest pacte, però insisteix que, primer de tot, Teheran ha de complir totalment els seus compromisos.

El 4 de gener, l’Iran va anunciar que havia accelerat el seu programa d’enriquiment d’urani al 20% de puresa; cosa que supera àmpliament el 3,67% permès per l’acord, però és molt baix com per produir una bomba atòmica.