Revés de la justícia escocesa a un referèndum sense l’aval de Londres

El més alt tribunal civil d’Escòcia ha declinat pronunciar-se sobre si el Parlament escocès té dret a convocar un referèndum d’independència sense autorització del Govern britànic. La magistrada Aisla Carmichael del Tribunal de Sessions d’Edimburg va dictaminar que la consulta presentada pel militant independentista Martin Keatings és «hipotètica, acadèmica i prematura», sense que necessiti expressar cap opinió sobre els assumptes legals plantejats. Va assegurar que hauria arribat a la mateixa conclusió fins i tot «si hi hagués alguna proposició de llei a considerar» i, per tot això, és innecessari i seria inapropiat donar opinió cap opinió.

El dictamen és un contratemps per a les aspiracions de la ministra principal, Nicola Sturgeon, de desafiar Boris Johnson, que es nega rotundament a acceptar la idea d’una segona consulta. Keatings afirmava que aquest permís del Parlament de Westminster no era necessari i que qualsevol llei sobre el referèndum aprovada a la Cambra escocesa, on l’SNP té majoria, seria legal. Johnson repeteix que no autoritzarà un segon plebiscit, però el Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Sturgeon, vol celebrar-lo si, com auguren els sondejos, aconsegueix la majoria a les eleccions regionals del pròxim 6 de maig.

La decisió és un cop per als nacionalistes, però no ha sorprès els experts, ni el mateix Keatings, que té previst apel·lar. «Lady Carmichael no s’ha pronunciat a favor nostre, però tot així és una victòria a aquest nivell, perquè tampoc no s’ha pronunciat contra nosaltres», va indicar en un tuit. El seu equip legal argumenta que l’absència d’un full de ruta cap a la independència, que busca l’SNP, va fer que la jutge «no tingués mes elecció que desestimar» el cas al no tenir «prou informació» per considerar que la pregunta no era hipotètica.

Preludi de la batalla legal

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El dictamen s’entén com el preludi d’una llarga batalla legal entre l’SNP i els seus simpatitzants contra Johnson. «No veig com es pot evitar acabar als tribunals»,ha declarat David Hope, antic vicepresident del Tribunal Suprem. L’SNP parteix com a favorit als comicis regionals i Sturgeon ha declarat la seva intenció de celebrar un segon referèndum «legal». Johnson tanca l’assumpte recordant el resultat contra la independència a la consulta del 2014 (n 55% enfront un 45%) i com els mateixos nacionalistes van al·legar que es tractava d’«una en una generació».

La llei d’Escòcia del 1998, amb la qual es van entregar competències al Parlament d’Edimburg i es va crear l’Assemblea escocesa, estipula que els assumptes relatius a la unitat del país només pot decidir-los el Parlament de Westminster. Per atorgar poders a l’Executiu d’Escòcia, Johnson hauria d’utilitzar la Section 30 order, com va fer David Cameron al referèndum del 2014.