Les hores més baixes de Von der Leyen

Ursula von der Leyen (Brussel·les, 1958) no va ser la primera opció dels caps d’Estat i de govern de la Unió Europea (UE) per dirigir la Comissió Europea. Però amb l’aval de París i Berlín, l’exministra d’ Angela Merkel, metge de professió i present a tots els governs dirigits per la cancellera alemanya des de l’any 2005, va aconseguir superar les resistències d’uns i d’altres i convertir-se en la primera dona a presidir l’Executiu comunitari. «És la nostra ministra més dèbil. Aparentment és suficient per convertir-se en president de la Comissió», arremetia llavors l’expresident del Parlament Europeu, el socialista Martin Schulz.

Des d’aleshores han transcorregut 14 mesos, que han estat plens d’alts i baixos i crítiques constants per la seva manera de liderar i comunicar, plena d’eslògans i poc contingut. Unes crítiques que han acabat d’explotar aquesta setmana probablement en una de les més complicades que ha viscut al capdavant de l’Executiu comunitari des que la pandèmia de coronavirus se li va creuar al camí. El problema: no s’ha prodigat a donar massa explicacions en públic, ni quan els errors van posar en risc les relacions amb Londres i Dublín, i només va començar a fer-ho quan el fiasco era ja imparable.

A la defensiva

«Ha sigut de vegades com el fantasma de Brussel·les», deia d’ella fa uns dies el diari alemany Spiegel sobre la seva volença a amagar-se de la premsa en un article molt crític amb la seva feina a Brussel·les i, particularment, amb la que va exercir a Alemanya, especialment com a ministra de Defensa. Un lloc que, segons la premsa alemanya, va gestionar amb un estil distant i molt a la defensiva, centralitzant i controlant el flux d’informació en el seu petit equip d’assessors.

Notícies relacionades

Europa es juga la seva credibilitat en la carrera de les vacunes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Més d’un any després de desembarcar amb el seu equip d’assessors alemanys a l’edifici Berlaymont, on a més de despatx té un minipis de 25 m² que es va fer construir per allotjar-se a la capital comunitària, la seva estratègia és molt similar a la de Berlín. Fa poquíssimes rodes de premsa; es limita a publicar missatges i vídeos gravats a les xarxes socials, la seva activitat preferida de comunicació, i se li retreu dirigir la Comissió, un òrgan col·legiat, a l’esquena dels comissaris.

Von der Leyen, que va néixer a Brussel·les quan el seu pare ocupava un alt càrrec a les institucions europees, es va responsabilitzar dels errors davant els grups polítics del Parlament Europeu que li van donar suport en la seva investidura, en sengles reunions a porta tancada. Un gest destinat a tranquil·litzar, crear un tallafoc i protegir una estratègia de vacunes conjunta que l’Eurocambra, l’única institució que podria arribar a reprovar-li la gestió i obligar-la a dimitir, recolza malgrat els seus errors sense fissures. Dimecres, no obstant, li tocarà fer-ho en públic davant el ple. «Tret d’algun diputat que vulgui ficar-se amb ella per fer campanya electoral el tema no dona per a més», asseguren a la institució. El temps dirà si les ensopegades d’aquesta setmana li passen factura políticament. La clau serà que arribin les vacunes.