En plena pandèmia

Un magistrat i un assessor judicial, clients d’un dinar clandestí a París

  • El president de la jurisdicció del Tribunal Nacional del Dret a l’Asil demana la dimissió d’un dels seus jutges i d’un dels seus assessors per haver assistit a un dinar que contravenia les restriccions sanitàries

  • Obligats a tancar les seves portes des del 30 d’octubre passat, certs restaurants comencen a revoltar-se convertint les seves rebotigues en discrets menjadors  

Un magistrat i un assessor judicial, clients d’un dinar clandestí a París
2
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

«Servei ‘non-stop’», resa el tendal ataronjat d’un petit restaurant situat a ple cor de París. No es tracta d’una metàfora, ni d’una exageració. Seguint a ulls clucs el seu eslògan, aquesta brasserie es va fer el desentès davant la normativa governamental que prohibeix l’obertura de cafès, bars i restaurants fins a nou avís. En plena pandèmia, a la seva terrassa vidrada, situada davant la relíquia gòtica Sainte-Chapelle i el Tribunal d’Apel·lació de París, l’establiment va rebre una desena de comensals divendres passat al migdia. El convit, organitzat sense cap dissimulació malgrat trobar-se a un centenar de metres de la prefectura de policia, va acabar amb una intervenció de les forces de l’ordre i 10 multes. Entre els sancionats apareixen un magistrat del Tribunal Nacional del Dret a l’Asil i un assessor de la mateixa cúria.

Segons el relat de Le Parisien, el tragí de la terrassa va cridar l’atenció d’una patrulla de policies amb bicicleta. En el moment de la seva intervenció, els convidats menjaven i bevien dempeus, sense respectar la distància social i sense mascaretes, en els escassos 15 metres que conformen la terrassa coberta. «A les taules del bistrot, disposades al llarg de la vitrina, els policies compten cinc plats amb restes de menjar», detalla el diari.

«Hem de dinar»

En lloc d’entonar el seu mea culpa, els clients, pel que sembla, van increpar els agents i els van exigir explicacions sobre els motius de la seva intervenció. «Hem de dinar», van mirar de justificar després de ser agafats in fraganti. Malgrat la seva falta de col·laboració, la policia va aconseguir identificar-los i sancionar-los amb una multa de 135 euros.

Aquest dimecres, L’Annexe, nom de la brasserie en qüestió, es manté tancada. S’enfronta a un eventual tancament administratiu que forçaria l’establiment a abaixar les seves persianes durant dues setmanes i podria traduir-se en la pèrdua dels ajuts estatals destinats al sector. «Es tracta d’un dinar per endur-se que se’n va anar de les mans [...] Hi ha 150 policies que passen [per davant] cada dia, el prefecte [de policia de París] Lallement passa per la porta del costat [...] al director li hauria agradat que algú vingués a dir-li que el que estava fent contravenia les normes», va assegurar una persona pròxima al bistró al diari parisenc.

Vint-i-quatre tancaments administratius 

Notícies relacionades

L’assumpte podria haver passat desapercebut. L’Annexe s’hauria afegit discretament a la llista de restaurants clandestins que trenquen les normes destinades a frenar la corba de contagis, si no fos per la professió de dos dels seus comensals. El president de la jurisdicció del Tribunal Nacional del Dret a l’Asil, entitat que depèn del Consell d’Estat, va exigir aquest dimarts la dimissió d’un dels seus magistrats i d’un dels seus assessors, i va confirmar així la presència de tots dos al controvertit convit.

Mentre la majoria de bars i restaurants respecten amb resignació la normativa que els va obligar a tancar el 30 d’octubre passat, conformant-se en el millor dels casos d’oferir als seus clients menjar per emportar-se o a domicili, una minoria comença a revoltar-se. El cap de setmana passat, la prefectura va anunciar el tancament administratiu de 24 bistrots parisencs; segons sembla, tots van convertir les seves rebotigues en menjadors i hi van acollir la seva fidel clientela d’amagat. Una pràctica «deslleial», resumeixen des de la Unió d’Oficis i Indústries de l’Hostaleria, que es desmarca de la irreverència i se solidaritza amb aquells que continuen respectant les restriccions malgrat les seves violentes seqüeles econòmiques.