Presenten un projecte de llei per legalitzar l’eutanàsia al Perú

L’oficialista Partit Morat, de tall liberal i centrista, va presentar aquest dijous un projecte de llei per legalitzar l’eutanàsia al Perú, arran del cas d’Ana Estrada, que manté un procés judicial perquè se li reconegui el seu dret a una mort digna.

La iniciativa legislativa contempla la possibilitat que l’eutanàsia sigui sol·licitada per tot aquell pacient amb una malaltia en fase terminal o incurable que li provoqui gran sofriment físic i psicològic.

En el moment de la sol·licitud, el malalt ha de ser conscient de la seva situació irreversible i haver rebut informació de totes les alternatives de tractaments existents i dels recursos disponibles, segons estableix text de la proposta legislativa.

També assenyala que el sol·licitant haurà de ser capaç de manifestar la seva pròpia voluntat, o en cas que no pugui en aquell moment, haver-la deixat prèviament expressada davant notari o haver designat una altra persona perquè prengui la decisió en el seu lloc.

Així mateix, el projecte de llei ofereix la possibilitat que el sol·licitant revoqui la seva petició d’eutanàsia «en qualsevol moment i sota qualsevol modalitat» sense necessitat d’indicar raons.

Objecció de consciència per a metges

En el cas dels metges, es podran acollir a l’objecció de consciència per negar-se a atendre la sol·licitud del pacient, el mateix que serà derivat amb un altre metge de la mateixa especialitat i capacitat que estigui disposat a procedir amb la petició del malalt.

Per als metges objectors de consciència hi haurà un registre, mentre que aquells professionals sanitaris que apliquin l’eutanàsia estaran exempts de responsabilitat penal, segons remarca el projecte de llei.

La iniciativa legislativa comença així el seu curs en un Congrés on tindrà ferris opositors, ja que a l’atomitzat hemicicle hi ha legisladors ultraconservadors i fins i tot és present el Front Popular Agrícola del Perú (Frepap), un partit profundament religiós i messiànic.

Per ara hi ha pena de presó

Fins ara l’eutanàsia està criminalitzada al Perú, ja que el delicte d’homicidi pietós contempla fins a tres anys de presó pel qual, «per pietat, mata un malalt incurable que li sol·licita de manera expressa i conscient posar fi als seus intolerables dolors».

Davant aquesta consideració hi ha en curs una demanda d’empara presentada per Ana Estrada amb el recolzament de la Defensoria del Poble per deixar sense efecte aquest article del codi penal, despenalitzar l’eutanàsia i instar a l’Estat a regular els protocols i requisits per a aquest procediment.

El debat de la legalització de l’eutanàsia va irrompre al Perú de la mà d’Estrada, una psicòloga de 44 anys que als 12 li van diagnosticar polimiositis, una malaltia degenerativa i incurable que li debilita gradualment els músculs i a poc a poc va inhabilitant el seu cos.

Cas emblemàtic

Des dels 20 anys ha d’utilitzar cadira de rodes i actualment passa la major part del temps postrat al llit de la seva habitació amb l’assistència permanent d’una infermera, sense gairebé poder parlar a causa de la traqueotomia que té quan va estar per prop un any hospitalitzada.

Des d’aquell moment va iniciar una campanya per legalitzar l’eutanàsia al Perú i així aconseguir accedir al dret de poder elegir quan morir si l’avenç de la malaltia la porta a un etapa insuportable.

Per això, al conèixer la presentació d’aquest anhelat projecte de llei per a ella, Estrada no va poder ocultar la seva alegria i emoció. «Anem avançant», va dir a Efe.

A model d’Espanya, Colòmbia i Xile

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

L’eutanàsia és actualment legal a només sis països del món: Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Colòmbia i Espanya, l’últim a unir-se a aquest reduït grup després de l’aprovació de la llei d’eutanàsia el desembre passat al Congrés dels Diputats.

Colòmbia és l’únic país de Llatinoamèrica, on de moment és legal l’eutanàsia, tot i que pròximament s’hi pot afegir Xile, ja que allà la Cambra dels Diputats va aprovar al desembre un projecte de llei que està pendent de ser ratificada el març pel Senat.