Extrema dreta digital

El llegat d’odi de Trump a internet

  • La presidència trumpista ha servit d’altaveu als sectors més radicals dels EUA, que s’amagaven en fòrums digitals

  • L’assalt al Congrés exemplifica com les conspiracions d’internet tenen un impacte al món real

El llegat d’odi de Trump a internet
5
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Hem triat un mem com a president». El 8 de novembre del 2016, els racons més radicals d’internet van celebrar amb delit i sorpresa que Donald Trump era el nou president dels Estats Units. Amb la seva arribada a la Casa Blanca, les conspiracions sorgides als marges del món digital van trobar una porta oberta fins a popularitzar-se com a part del debat nacional i impactant en la realitat. Un llegat d’odi que encara perviu.

Trump era el «déu emperador» –com el van anomenar– que feia anys que esperaven. Ja el 2011 el magnat havia impulsat conspiracions de gran calat entre l’extrema dreta, com que Barack Obama era en realitat africà i, per tant, un president il·legítim. Revestida de falsa incorrecció política, la criminalització dels migrants i els seus comentaris sobre la facilitat d’«agafar pel cony» les dones si ets ric va atraure aquests sectors d’internet a la seva campanya. «Grups tradicionalment marginats es van sentir avalats per Trump, el primer candidat en molt temps a ser explícitament racista», assenyala l’advocat Pedro Soriano, expert en política nord-americana.

Internet com a camp de batalla

Després del seu triomf electoral, que va posar fi a l’anomenada «gran guerra mem», un exèrcit d’agitadors digitals (trolls) ja existent en fòrums com 4chan o Reddit van prosseguir el seu bombardeig a les xarxes amb mems racistes, antisemites i misògins, gaudint amb la humiliació patida per liberals, minories i feministes. «Els mems han servit com un poderós dispositiu cultural per a la desestabilització», assenyala Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge. «Trump es va adaptar millor a aquest canvi comunicatiu, però són més un símptoma que una causa».

A internet, les discussions no les guanya el millor argument, sinó, com apunta Moreno, qui pot «descarrilar el debat trasbalsant o humiliant l’altre». Aquest escenari digital s’ha convertit en un camp de batalla cultural i ideològic, una realitat paral·lela en la qual la nova extrema dreta dels EUA –coneguda com ‘alt-right’– s’ha sabut moure per crear un laberíntic món de codis interns i mitologia pròpia com la granota Pepe, reapropiació d’un còmic transformat en emblema del supremacisme blanc i la provocació.

En aquestes comunitats digitals s’aglutina un magma de sensibilitats diverses que van dels ‘incel’, homes que culpabilitzen les dones per la seva falta d’èxit sexual, a milícies supremacistes i neonazis com els Proud Boys o el moviment Booglaoo, que van veure en aquests fòrums una oportunitat per captar joves frustrats i ressentits per la creixent desigualtat econòmica que pateix el país i propagar les seves teories sobre una guerra racial que culmini en el col·lapse del sistema.

L’elecció com a assessor de Steve Bannon, llavors president executiu del portal ultradretà i conspiranoic Breitbart, va ser la primera picada d’ullet del Trump president a aquest submon. La seva incapacitat, el 2017, de condemnar l’atac mortal perpetrat a Charlottesville per un neonazi va mostrar el rumb de la seva presidència. «Aquest aiguamoll digital es va acabar drenant cap amunt amb l’odi i conspiracions de l’extrema dreta», afegeix Moreno.

Revolució comunicativa ultra

Durant el seu mandat, Trump ha perfeccionat fins a la perversió l’ús de Facebook i Twitter com a plataformes de propaganda política des d’on comandar un exèrcit digital de trolls que ataquessin qualsevol indici de crítica. «Un dels llegats més grans de Trump és haver revolucionat completament la forma en què la dreta identitària es comunica a les xarxes», assenyala Guillermo Fernández, investigador de la Universitat Complutense de Madrid i expert en extrema dreta. «Ha transmès que el més important és generar una constant batalla cultural polaritzada contra els rivals».

Tot i que Trump s’ha beneficiat de la cobertura del tradicional conglomerat mediàtic ultraconservador format per la Fox i canals radiofònics com el de Rush Limbaugh, Youtube s’ha convertit sota el seu mandat en un escenari ideal de radicalització de la mà de conspiracionistes i provocadors com Ben Shapiro, Alex Jones o Milo Yiannopoulos. El que apareixia en les seves tertúlies poc després era reproduït per l’altaveu presidencial de Trump.

Del deliri a la insurrecció

L’any passat, l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 es va convertir en una tempesta perfecta d’incerteses per incentivar la radicalització del militant digital de Trump amb teories de la conspiració com QAnon, una paranoia d’arrels antisemites que veu el president com a únic salvador en una guerra secreta contra una xarxa de pedofília satànica que, segons creuen, lideren una elit composta per demòcrates, actors de Hollywood i grans empresaris. Aquest deliri, covat en fòrums com 4chan i 8chan, ha passat de ser un complot marginal de l’extrema dreta a incrustar-se en el Partit Republicà.

Notícies relacionades

La popularització del supremacisme blanc, considerada com l’amenaça terrorista més gran pel mateix Departament d’Estat, i l’arribada d’una nova era de més regulació digital sota la presidència de Joe Biden, ha portat ara les grans plataformes tecnològiques a suspendre el compte de Trump per «risc d’incitació a la violència» i a perseguir els missatges d’odi. Encara amb el seu líder desconnectat, l’‘alt-right’ ha trobat refugi en aplicacions encriptades com Telegram i en canals com OAN o Newsmax. «El Partit Republicà va pactar amb el diable pensant que domaria Trump, però els seus votants s’han trumpitzat completament», remarca Soriano.

L’ocàs del somni trumpista va culminar el dia 6 amb l’assalt al Capitoli, un intent insurreccionista que va causar cinc morts i que va exemplificar la cristal·lització en la realitat de l’agitació promoguda als fòrums d’odi d’internet. Aplaudits per Trump, entre els atacants hi havia milícies neofeixistes, creients de QAnon i banderes de Kekistan, el país fictici amb el qual les clavegueres d’internet reivindiquen la seva existència. Molts, com Brandon Fellows, van exhibir com un trofeu a les xarxes la seva participació en un assalt que, com va deixar entreveure en declaracions a Bloomberg, pot servir com a propaganda per captar nous adeptes: «Trump va iniciar un moviment, però amb això hem començat una cosa encara més gran».