La carn, un bé de luxe a l’Argentina

Si bé els argentins han modificat els seus hàbits alimentaris en les dues últimes dècades –un sector de la classe mitjana i alta s’ha fet vegetarià–, l’absència de la carn a les taules està relacionada amb la crisi d’un país amb un PIB que es va esfondrar un 10,5% el 2020 com a conseqüència de la pitjor de les combinacions possibles: la pandèmia i la debacle econòmica preexistent. A l’Argentina, on almenys un 44% de la població és pobra i els salaris han perdut els últims tres anys una capacitat de compra superior al 20%, preparar un llom a la graella o, fins i tot l’anomenada rostit de tira, un dels talls bovins més populars del país, s’ha convertit en una excepcionalitat culinària.

La fi dels dies carnívors

El 1954, durant el segon Govern de Juan Perón, es mastegava carn sense miraments: aquell any es va arribar a un rècord històric de consum de 101 quilograms, més del doble que en l’actualitat. La crisi política d’aquell moment, que desembocaria en un cop d’Estat i l’inici d’un cicle de violència institucional d’un quart de segle, no afectaria substancialment els hàbits de consum. El 1978, sota l’última dictadura militar, es van menjar 91 quilograms anuals. Amb el començament del segle XXI el consum es va estabilitzar en els 60 quilos per any.

Però res es pot comparar amb aquest present. Les restriccions obeeixen a una combinació de factors interconnectats. D’una banda, la inflació: El 2020 va tancar amb una taxa del 36%, contra el 54% que va deixar el seu últim any el govern de dretes de Mauricio Macri. Els preus dels aliments, en particular, la carn de boví, que va arribar a pujar només un 20% al desembre, expliquen la mitjana anual.

¿Mercat intern o extern?

La carn està pels núvols també per la seva dolarització. La producció del que va ser alguna vegada l’aliment principal dels argentins va poder sostenir-se gràcies a les vendes a l’exterior, que van augmentar un 8,4% en relació amb l’any anterior. D’acord amb el CICCRA, només en els primers 11 mesos del 2020 es van enviar a diferents mercats 827.000 tones de cap de bestiar amb os. De cada 10 quilos exportats, 7,5 quilos van acabar en ports xinesos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La bonança del sector té com a revers problemàtic els efectes al mercat intern: els preus tendeixen a equiparar-se als valors de les exportacions i afecten el consum d’una població ja colpejada a les seves butxaques. «El món demana aliments i apugen els preus. Però els productors argentins produeixen en pesos argentins. No entenc per què volen cobrar a l’argentí el mateix preu que paga el món. ¿Per què els argentins paguen el quilogram de rostit com el paga un xinès, un francès o un alemany?», es va preguntar, molest, el president Alberto Fernández.

La seva reclamació es va sentir enmig d’una disputa de més abast del Govern amb el sector agropecuari. «Garanteixin a l’argentí el que consumeix i això cobrin-ho com correspon a l’Argentina. De la resta exportin tot el que vulguin, al preu que els doni la gana», va dir el president, i va recordar a la indústria frigorífica que el país es troba «en una situació molt delicada», que no es regeix per «la lògica d’una economia normal». Més enllà de l’enuig presidencial, la carn de boví és de vegades una anomalia mensual per a milions de famílies. Part d’aquestes aposten pel pollastre o el porc amb resignació. D’altres s’acostumen als carbohidrats. I una multitud dina o sopa als menjadors socials. De tant en tant troben al plat el record de dies millors.