Mesures de protecció

Pares francesos, contra la mascareta a l’escola

  • El Consell d’Estat descarta la petició de familiars d’abolir la norma que obliga a utilitzar la mascareta entre estudiants de sis anys o més 

  • El col·lectiu de pares sospesa recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans a l’estimar que no existeix una separació de poders

zentauroepp55393644 a healthcare worker takes a swab sample from a person at a c201013155643

zentauroepp55393644 a healthcare worker takes a swab sample from a person at a c201013155643 / BENOIT TESSIER

4
Es llegeix en minuts
Irene Casado Sánchez
Irene Casado Sánchez

Periodista

ver +

Des del 2 de novembre, l’ús de la mascareta a les escoles de França és una obligació per a tots els nens i nenes a partir dels sis anys. La norma, decretada durant la segona onada de coronavirus, és lluny d’aconseguir la unanimitat entre els pares. Organitzades en diferents col·lectius dispersos per tot el territori francès, centenars de famílies contesten a una normativa que consideren «injustificada» i «nociva» per als petits. El Consell d’Estat va rebutjar aquest dilluns el seu recurs contra l’esmentat gest barrera. Lluny de donar el seu braç a tòrcer, les famílies estan disposades a portar la qüestió fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.

«En l’estat actual dels coneixements científics i tenint en compte la circulació encara molt intensa del virus [...] l’obligació dels nens de 6 a 10 anys d’edat de portar mascareta a l’escola i en les activitats d’oci extraescolars no constitueix una vulneració greu i manifestament il·lícita de les llibertats fonamentals dels nens». Amb aquesta observació, la màxima jurisdicció administrativa de França va donar carpetada a la sol·licitud del col·lectiu «Question-Masques-Enfants 49» sobre l’abolició de la norma.

Tot i que va perdre la batalla davant el Consell d’Estat, l’associació, que aplega 183 pares del departament Maine-et-Loire, ha aconseguit visibilitzar diverses qüestions que fins ara es mantenien en un segon pla: els eventuals efectes adversos de l’ús de la mascareta per als més petits i la falta d’evidència científica sobre els seus beneficis.

La salut física i mental dels nens

«Mals de cap, ansietat, granellades, esgotament, problemes per respirar, angoixa», són, segons Marion Gros, membre d’un col·lectiu de pares de la regió de Nantes, alguns dels efectes secundaris de l’ús de la mascareta «durant vuit hores al dia» a les escoles. «Sense oblidar els petits que porten ulleres i se les acaben traient perquè amb el baf no hi poden veure, ni tampoc les nombroses vegades que toquen la mascareta amb les mans, ni les traves en el procés de sociabilització», continua.

En un manifest publicat el 15 de desembre de 2020, el Col·lectiu de Professionals de Salut Especialitzats en Pediatria enumera múltiples riscos relacionats amb l’ús de la mascareta en la infància: trastorns de l’humor i del comportament, trastorns per dèficit d’atenció i problemes d’aprenentatge, així com trastorns psicosomàtics, dificultats per agafar el son i la pèrdua de la gana.

Davant les preocupacions sobre la salut física i mental dels nens, el Consell d’Estat assenyala en la seva decisió que «no hi ha cap contraindicació mèdica general relacionada amb l’ús de la mascareta en nens majors de tres anys».  «Ni l’OMS, ni l’Unicef, ni la Societat Francesa de Pediatria han informat de tals riscos», argumenta el tribunal abans d’evocar la variant britànica del virus que «augmenta de manera significativa tant la transmissibilitat com la susceptibilitat a la infecció en els nens».

La variant britànica

«Recórrer a la variant britànica és la cirereta –assegura indignada Marion Gros a l’altre costat del telèfon–, amb aquest argument poden mirar de justificar qualsevol mesura, però diversos metges britànics han confirmat que aquesta soca no és més perillosa per als menors».

En efecte, la variant britànica no provocaria «casos més greus», però sí que «sembla més contagiosa» entre els nens, va assegurar aquest mateix dijous el ministre de Sanitat, Oliver Véran, abans d’anunciar un nou protocol destinat a realitzar fins a un milió de proves mensuals entre els més petits i els seus mestres. «Farem proves de detecció [incloent-hi] nens de sis anys, a qualsevol lloc on tingui sentit», va emfatitzar.

Amb els nens en el punt de mira, «la qüestió va més enllà del conflicte entre els que aproven o desaproven l’ús de les mascaretes», assegura Marion Gros, mare de dos petits de 5 i 8 anys. «És indispensable fer un balanç entre els riscos i els beneficis: ¿És millor evitar que un nen pugui convertir-se, tot i que és poc probable, en vector del virus, o protegir-lo dels efectes a llarg termini de l’ús de la mascareta durant la seva infància?», s’interroga.

Una administració «cega i sorda» a les protestes ciutadanes

Una administració «cega i sorda» a les protestes ciutadanesLa qüestió no és menor, al col·lectiu «Question-Masques-Enfants 49» s’hi sumen molts d’altres, englobats majoritàriament en l’associació Enfance & Libértes que compta amb més de 40.000 d’adherents: «Pares ordinaris preocupats per la ràpida degradació de les condicions d’escolarització dels nostres fills al llarg dels últims mesos». «Som conscients de la situació sanitària. No obstant, ens preocupa la dinàmica actual que deteriora excessivament la nostra vida quotidiana, amenaçant la salut dels nostres fills i les llibertats individuals fonamentals», escriuen en la seva pàgina web.

Notícies relacionades

Després de la decisió del Consell d’Estat donant el vistiplau a les disposicions governamentals sobre la controvertida qüestió, els membres del col·lectiu Question-Masques-Enfants 49 sospesen recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per «denunciar l’absència d’independència entre el poder executiu i els jutges administratius», explica el seu advocat en un comunicat, al considerar que l’arbitratge il·lustra «la divisió entre els ciutadans i una administració que és cega i sorda a les seves protestes».

En les instàncies europees o als carrers a base de manifestacions i protestes, d’una manera o d’una altra, «seguirem endavant amb el nostre combat», assegura Marion Gros, almenys, «fins que justifiquin amb veritables arguments sanitaris aquesta normativa».