El cuc de la farina, camí de ser el primer derivat d’insecte per a consum humà a la UE

La presència d’insectes en la dieta europea podria estar cada vegada més a prop. Un dictamen publicat aquest dimecres per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) sobre la larva ‘Tenebrio molitor’, una espècie de cuc groc procedent de larves d’escarabat, conclou que es tracta d’una espècie segura com a aliment humà, en els nivells d’ús proposats, i recomana llançar la investigació sobre la seva al·lergenicitat, cosa que obre la porta que pugui consumir-se en un futur pròxim com a aliment a la UE.

L’opinió del plafó sobre nutrició, aliments nous i al·lergògens alimentaris de l’EFSA, que respon a la sol·licitud realitzada per la Comissió Europea, suposa el primer pas en un procés d’autorització que va arrencar el juliol del 2018. Uns mesos abans i després de l’entrada en vigor del reglament sobre nous aliments el grup francès EAP havia sol·licitat oficialment l’autorització de comercialització a la UE de la larva de cuc groc, sencer i sec o en pols, com a ingredient alimentari.

Es tracta d’una espècie rica en proteïnes, greixos i fibra que, segons l’anàlisi dels experts, no genera cap tipus de preocupació de seguretat tot i que podria provocar reaccions al·lèrgiques en persones amb al·lèrgia a crustacis i àcars de la pols. «Els insectes són organismes complexos, per la qual cosa caracteritzar la composició dels aliments derivats d’aquests representa un desafiament. És fonamental comprendre la seva microbiologia, tenint en compte també que es consumeix tot l’insecte», explica el coordinador del dictamen, el químic i científic Ermolais Ververis, sobre el procediment.

Fa anys que l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura defensa que els insectes són una font important i accessible d’aliments nutritius rics en proteïnes. De fet, ja formen part de la dieta tradicional d’almenys 2.000 milions de persones i la seva recol·lecció i cria podria generar llocs de treball i ingressos importants. Una possibilitat que després del dictamen d’aquest dimecres podria ser més a prop atès l’interès de la indústria alimentària europea.

‘El factor fàstic’

Notícies relacionades

¿Qui s'atreveix amb una degustació d'insectes?

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Existeixen raons cognitives derivades de les nostres experiències socials i culturals –com l’anomenat factor del fàstic – que fan que la idea de menjar insectes sigui repulsiva per a molts europeus» però «amb el temps i la generalització de tals aliments aquestes actituds poden canviar», afirma Giovanni Sogari, investigador de la Universitat de Parma, sobre un producte que ha despertat molt interès com ho demostra el fet que l’EFSA té 14 sol·licituds més sobre la taula, 11 en fase d’avaluació i 4 més en fase de comprovació de la documentació.

«Hi ha clars beneficis ambientals i econòmics en la substitució de les fonts tradicionals de proteïnes animals per altres que requereixen menys aliment, generen menys residus i produeixen menys emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Uns costos i preus més baixos podrien millorar la seguretat alimentària, i la nova demanda també obrirà oportunitats econòmiques», apunta l’expert i professor a la Universitat de Bolonya, Mario Mazzocchi.