Trump torna a incloure Cuba en la llista de patrocinadors del terrorisme

El Govern d’Obama havia retirat l’illa d’aquesta classificació el 2015

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Administració del president sortint dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat aquest dilluns a ficar Cuba en la llista d’Estats patrocinadors del terrorisme, de la qual havia sigut retirada el 2015 pel Govern de Barack Obama (2009-2017) durant el «desglaç» de la relació bilateral. Nou dies abans que Trump abandoni la Casa Blanca, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, ha donat a conèixer la decisió que pot complicar les possibilitats que el president electe, Joe Biden, reprengui ràpidament els acostaments amb l’Havana.

«Amb aquesta mesura, tornarem a responsabilitzar el Govern de Cuba i enviarem un missatge clar: el règim de Castro ha de posar fi al seu recolzament al terrorisme internacional i la subversió de la justícia nord-americana», ha assenyalat el secretari d’Estat, Mike Pompeo, en un comunicat. El cap de la diplomàcia nord-americana va justificar el retorn de l’illa a la llista «per brindar recolzament repetidament a actes de terrorisme internacional a l’atorgar refugi segur a terroristes».

Pompeo ha afegit que «l’Administració de Trump s’ha centrat des del principi a negar al règim dels Castro els recursos que utilitza per oprimir el seu poble a casa, i contrarestar la seva interferència maligna a Veneçuela i en la resta de l’hemisferi occidental». A més, ha acusat el Govern cubà d’haver «alimentat, allotjat i brindat atenció mèdica a assassins, fabricants de bombes i segrestadors, mentre molts cubans passen gana, no tenen llar i no tenen medicines bàsiques».

Negativa d’extradició

En concret, Pompeo al·ludeix a la negativa de l’Havana a extradir 10 líders de la guerrilla colombiana de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), que van viatjar a l’illa per mantenir negociacions amb el Govern colombià i han sigut requerits per aquest país després que el grup s’atribuís la responsabilitat en un atemptat contra una escola de la Policia a Bogotà que va causar 22 morts i més de 87 ferits.

«Cuba també allotja diversos fugitius nord-americans buscats per la justícia o condemnats per càrrecs de violència política», ha afegit el secretari d’Estat, que ha apuntat que l’illa ha tornat a la llista «després d’haver trencat el seu compromís de deixar de recolzar el terrorisme».

Vincles «malignes» amb Maduro

Pompeo també acusa Cuba d’haver-se involucrat «en una sèrie de comportaments malignes a tota la regió», al denunciar que el seu aparell d’intel·ligència i seguretat «s’ha infiltrat en les forces militars i de seguretat de Veneçuela», i ha afegit que ha ajudat el president d’aquest país, Nicolás Maduro, a «mantenir el seu domini sobre el seu poble», mentre ha recolzat dissidents de les FARC i l’ELN a Colòmbia.

La inclusió d’un país en la llista negra de terrorisme implica traves al comerç i més sancions, però sobre Cuba ja pesen totes aquestes restriccions a causa de l’embargament comercial i financer.

Per això, la mesura d’aquest dilluns mira de sancionar «persones i països que es dediquen a un cert comerç amb Cuba, restringeix l’ajuda exterior dels EUA, prohibeix les exportacions i vendes de defensa i imposa certs controls a les exportacions d’articles de doble ús», en un moment de profunda crisi econòmica per als cubans.

Fre a les relacions bilaterals de Trump

Després de la seva arribada al poder, Trump va frenar el procés de normalització de relacions amb l’illa iniciat el 2014 per Obama, de qui Biden va ser vicepresident.

El passat 30 de desembre, el ministre cubà d’Exteriors, Bruno Rodríguez, va denunciar una suposada «maniobra» dels Estats Units per tornar a Cuba a la llista d’estats patrocinadors del terrorisme, amb la qual va considerar que cerca «complaure la minoria anticubana a Florida».

Rodríguez va indicar llavors en el seu compte de Twitter que els Estats Units «garanteixen refugi i impunitat a grups terroristes que actuen contra Cuba des del seu territori».

Notícies relacionades

El maig passat, Washington va fer un pas en aquesta direcció amb la inclusió de Cuba en la llista de països que «no cooperen completament» amb els esforços antiterroristes dels EUA, de la que també formen part Veneçuela, l’Iran, Corea del Nord i Síria.

El Govern cubà va replicar llavors que és el seu país el que és «víctima» del terrorisme amb la complicitat dels EUA, amb referència als diversos atacs (des de segrest d’aeronaus fins a plans d’assassinat de dirigents) atribuïts a grups anticastristes en les últimes sis dècades, principalment durant la guerra freda.