Rússia veta alts funcionaris de la UE com a resposta a les sancions pel ‘cas Navalni’

Nou pic de tensió en les relacions entre Rússia i la UE, baquetejades des de fa anys per un dens mar de fons de sancions, desconfiança i recriminacions. Després de convocar a la seu del Ministeri d’Exteriors rus els ambaixadors de França, Alemanya i Suècia, el Govern de Rússia ha anunciat una ampliació en la llista d’alts funcionaris i institucions comunitàries l’entrada de les quals al país els ha sigut vetada. La decisió es produeix un dia després de la difusió d’una conversa entre el bloguer Aleksei Navalni, enverinat a l’estiu durant una gira per Sibèria, i un dels presumptes membres de la unitat clandestina responsable de l’atac químic.

«Continuem responent a les accions inamistoses dels països occidentals», es llegeix en una declaració difosa en la pàgina web del ministeri. «Considerem l’adopció per part de la UE de mesures restrictives il·legítimes contra alguns dels nostres ciutadans sota el pretext de la seva suposada participació en l’incident amb el ciutadà rus Aleksei Navalni totalment inacceptable», afirma el text. Això sí, les autoritats russes no han esmentat el nom dels afectats per les contrasancions.

Més de dos mesos

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Així doncs, Moscou ha esperat més de dos mesos a respondre a les sancions decretades per la UE i la Gran Bretanya a mitjans d’octubre contra personalitats russes vinculades a la presidència i als serveis secrets, entre els quals es trobaven Serguei Kirienko, al capdavant de l’Administració Presidencial, i Aleksandr Bortnikov, director del Servei Federal de Seguretat (FSB, ex KGB), un lapse de temps estranyament llarg per a un Govern que, quan és sancionat, sol aplicar al peu de la lletra mesures de represàlia simètriques. Tanmateix, l’anunci s’ha produït a penes unes hores després de la sensacional revelació d’una conversa entre el bloguer Navalni amb un presumpte membre de la també suposada unitat clandestina del FSB responsable de l’enverinament, durant la qual s’haurien revelat nombrosos detalls de l’operació.

El turbulent estat dels vincles entre els Vint-i-set i el Kremlin, a més de l’elecció de Joe Biden com a president dels EUA, permeten augurar els mesos vinents nous episodis crítics. Durant la campanya electoral nord-americana, Biden ha qualificat Moscou com la «principal amenaça de seguretat» a què s’enfronta el seu país, per sobre fins i tot de la Xina. Els ambaixadors citats aquest dimarts a Moscou pertanyen precisament a països els laboratoris dels quals van certificar al seu dia que Navalni havia sigut enverinat amb Novitxok, una família d’agents nerviosos desenvolupat en els anys 70 i 80 com a part del programa d’armes químiques de la Unió Soviètica.