Sánchez impulsa davant l’OCDE un pla internacional de mobilitat segura davant la Covid

El president del Govern, Pedro Sánchez, va presentar aquest dilluns a París la seva iniciativa de «mobilitat internacional segura davant la Covid-19», un full de ruta destinat a coordinar i desenvolupar una estratègia comuna per posar en marxa un sistema harmonitzat que permeti la reobertura de les fronteres.

En un acte per commemorar el 60è aniversari de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Sánchez va avançar la seva iniciativa, que preveu que els països acordin un protocol que indiqui de forma clara quines proves, certificacions o quarantenes s’exigeixen en diferents circumstàncies epidemiològiques al país d’origen i al de destinació.

També serà necessari consensuar la documentació i els procediments necessaris per viatjar i les autoritats emissores reconegudes al país d’origen. L’objectiu del pla és ajudar a intentar recuperar la mobilitat a escala internacional, ja que és «urgent» mitigar les conseqüències econòmiques a llarg termini de la pandèmia, va assenyalar un comunicat oficial.

Al seu discurs, Sánchez va considerar que el multilateralisme no només jugaria un paper fonamental en la gestió fronterera, sinó que també seria un dels pilars de la reconstrucció econòmica. «Només si tots treballem junts, aconseguirem els nostres objectius amb èxit», va defensar Sánchez posant èmfasi en la necessitat d’un multilateralisme renovat capaç de fer front als principals desafiaments internacionals.

«[La crisi sanitària] ha de ser un accelerador de les reformes a escala nacional i internacional», va insistir el cap de Govern, abans de defensar un «compromís» capaç d’establir «regles de joc equitatives en un marc multilateral per afrontar els reptes del canvi climàtic i l’erradicació de la pobresa».

Nou model

Segons Sánchez, aquest context marcat per la crisi sanitària, econòmica i social, «requereix un nou model de creixement que combini la igualtat d’oportunitats, incloent-hi la igualtat de gènere, la cohesió social i territorial, la innovació tecnològica i la sostenibilitat mediambiental». La inversió pública seria un element clau per transformar els estats en els principals promotors d’un desenvolupament sostenible. En ple debat pressupostari, el president del Govern va assegurar que l’objectiu dels seus Pressupostos Generals coincideix amb aquestes exigències. 

El president espanyol també va destacar que el reforç del multilateralisme ha de ser un dels elements clau per establir polítiques més justes i coordinar les respostes econòmiques i socials a escala internacional amb l’objectiu de frenar les desigualtats provocades o augmentades per la crisi sanitària.

«La crisi de la Covid-19 ha empitjorat la desigualtat de salaris, que afecta més els treballadors de baixos salaris, les dones i els joves», va remarcar Sánchez. «Som en un moment crucial de la nostra història, en el qual la idea que el creixement augmenta automàticament el benestar de tots els sectors de la societat ha quedat desacreditada: al món desenvolupat la classe mitjana cada vegada és menys nombrosa», va continuar el president abans d’abordar una qüestió clau: la revalorització del salari mínim. «És hora que les normatives laborals i el diàleg social millorin», va insistir durant la seva intervenció, una declaració de principis tenint en compte el debat actual sobre l’augment o la congelació del salari mínim en el si del seu Govern.

Espanya, al capdavant de la presidència rotatòria de la Reunió Ministerial del Consell de l’OCDE aquest 2020, «ha liderat [l’organisme] amb resultats francament positius, en un context tan difícil», es va felicitar el president, que també va reconèixer la tasca del mexicà Ángel Gurría, al capdavant del club dels països desenvolupats, el mandat dels quals finalitza a mitjans de l’any vinent.

La crisi més greu des de 1945

«Creada el 1948 per administrar l’ajuda nord-americana i canadenca en el marc del Pla Marshall per a la recuperació de la segona guerra mundial. La solidaritat, l’ambició i la cooperació internacional van ser el nucli del Pla Marshall i la creació de l’OCDE. Avui, una vegada més, i potser més que en qualsevol altre moment dels últims 60 anys, el món necessita inspirar-se en aquests valors a l’enfrontar-se a la crisi sanitària, econòmica i social més greu des de 1945», recalquen Pedro Sánchez i Ángel Gurría en una tribuna publicada pel diari Le Monde aquest dilluns.

Fa tan sols unes setmanes, l’organisme econòmic va alertar que «el proteccionisme i el tancament de fronteres no són la resposta» a la crisi sanitària, i va llançar un al·legat en favor de la coordinació i cooperació a nivell mundial. En aquesta mateixa línia, el mandatari espanyol i el líder del ‘think tank’ estimen que «els desafiaments que s’acosten són massa grans perquè un país els afronti sol. Només mitjançant l’acció col·lectiva els podrem superar i ‘reconstruir millor’, centrant-nos en economies i societats més verdes, inclusives i resistents».

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Després del seu pas per la seu de l’OCDE, Pedro Sánchez es va donar cita amb el seu homòleg francès al Palau de l’Elisi, segons la Moncloa, els dos mandataris van abordar temes com el clima, les desigualtats, la fiscalització de l’economia digital i la missió de l’OCDE en el si del sistema multilateral.

Tot i que la trobada entre Sánchez i Macron es va celebrar a porta tancada, el president francès va explicar en la seva intervenció a l’OCDE la seva interpretació de la crisi. Per començar, «cap país ha de dependre d’un únic soci per als seus subministraments estratègics [...] hem d’optar per una cooperació que no és ni la dependència exclusiva ni l’aïllacionisme nacionalista»; segon, «hem de coordinar millor la nostra acció»; tercer, «necessitem una tributació més justa, un grapat d’empreses digitals no paguen la seva quota justa d’impostos i això és cada vegada més inacceptable per als nostres ciutadans»; i finalment, «necessitem un model més verd», va analitzar Macron. Una anàlisi que, a primera vista, sembla més que alineada a la del cap de l’Executiu espanyol.