Les ciutats evanescents

Ramón Lobo: «La marxa de Trump de la Casa Blanca no significa el final del populisme»

El periodista comparteix els seus pensaments sobre els efectes de la Covid en la societat i el panorama mundial en el seu nou llibre

Ramón Lobo: «La marxa de Trump de la Casa Blanca no significa el final del populisme»
4
Es llegeix en minuts
Begoña González

El periodista i col·laborador d’EL PERIÓDICO, reflexiona al seu últim llibre ‘Las ciutades evanescentes’ (Ed. Península) sobre els efectes de la Covid-19 en una societat líquida i solitària que rebutja la veritat i prefereix abraçar negacionismes populistes com el de Donald Trump.

En el seu llibre parla que la pandèmia ha canviat la societat i la seva forma de relacionar-se, ¿creu que ocorre el mateix amb els països i les seves relacions diplomàtiques?La pandèmia ens ha posat davant el mirall. Som poca cosa i ens gastem molts diners en armes per combatre enemics que només tenim en la imaginació. Els cinc països que dirigeixen el Consell de Seguretat de les Nacions Unides juntament amb Alemanya són els principals productors d’armes i haurien de dirigir la pau mundial, però un minúscul virus ho ha posat tot potes enlaire. Hem de treure’n alguna cosa bona, sobretot en el cas que els demòcrates guanyin a Geòrgia, perquè així Biden tindria el control del Senat. És important canviar el relat d’aquests últims quatre anys de mandat de Trump.

¿Creu que la Covid ha forçat la marxa de Trump de la Casa Blanca? Sí. No va entendre el que passava i va aplicar una política constant basada en la mentida, en l’atac personal i l’insult. Els nord-americans tenen tots d’alguna forma algun conegut afectat i les polítiques del Govern per fer front al virus no han existit. S’ha preocupat més per si mateix, la seva reelecció i el seu ego que pels seus ciutadans. Això ha provocat que el guanyés, fins i tot, un mal candidat com el demòcrata Joe Biden.

¿Creu que l’ordre mundial i els països líders en la presa de decisions continuaran sent els mateixos després de la pandèmia? Els cinc gran països del Consell de Seguretat i els EUA com a potència principal continuaran creixent, però probablement la velocitat de creuer de la Xina serà més gran. Fins ara s’esperava que per al 2050 el país asiàtic dominaria entre les potències mundials, però podria passar molt abans.

«La velocitat de creuer de la Xina cada vegada serà més gran»

¿En què repercutirà aquest nou lideratge xinès als altres països? Dependrà de com sigui. Cap canvi es dona de forma pacífica, però és diferent si hi ha una guerra o si es dona de forma regional al mar de la Xina, com la majoria apunta, i en què els jocs ja donen els Estats Units com a perdedor. El que és clar és que els xinesos tenen un avantatge sobre la resta que és que no tenen pressa. Ells tenen clar el seu objectiu i no els importa esperar 50 o 100 anys per aconseguir-lo. Venen d’una dictadura comunista i continuen sent-ne una, però capitalista. La UE en tot això hauria d’aprofitar per trobar la seva pròpia veu i el seu propi camí.

¿Aquesta acceleració del lideratge xinès obre la porta a un autoritarisme en llocs on estava pràcticament desterrat a hores d’ara? Un dels grans riscos que afrontem és la democràcia autoritària. La Xina és clarament una dictadura, en la qual si segueixes el joc és tova i fins i tot pots fer-te milionari, però si no segueixes el va contra tu. Si fóssim conscients de tot el que portem al telèfon, de la capacitat que persones i organismes ho sàpiguen tot de tu, aniríem més amb compte. Però si demà una llei ens obligués a donar tota aquesta informació per motius sanitaris hi hauria protestes als carrers. 

«No suportem l’èxit ni el fracàs, només acceptem la mediocritat»

Notícies relacionades

¿Creu que aquest fet ajudarà la gent a obrir els ulls i prendre consciència de tota aquesta falta de llibertat?No. La gran tragèdia de la nostra època, que ha sortit a col·lació ara però que ve de la crisi del 2008 o fins i tot de finals dels 80, amb l’època de la contrarevolució conservadora, és que a aquesta societat no li interessa la veritat. Això és un problema per a periodistes i polítics seriosos, no per als aventurers com Trump i Bolsonaro, i genera una gran amenaça a la democràcia. És una espècie de societat líquida que només viu en l’instant i a qui només importa el ‘like’ i l’impacte i que busca la repetició per a l’acceptació. Ha desaparegut la veritat i el mèrit. No suportem l’èxit ni el fracàs, només acceptem la mediocritat.

En aquest context en què es desenvoluparà la societat líquida, ¿es donaran amb més freqüència problemes de relació com racismes i desconfiança? Sí. La marxa de Trump de la Casa Blanca no significa el final dels populismes. Està tot el caldo de cultiu allà i als Estats Units és clar. Esperem veure com torna, si sota un nou mandat de Trump el 2024 o de la mà d’un nou polític, amb menys ego i més seriós, que seria molt més perillós. Com en els anys 30, quan va ascendir el nazisme, la gent té por i no sent pertinença, només busca solucions simples.