Hongria i Polònia veten el fons de recuperació i sumeixen la UE en una nova crisi

Els governs d’Hongria i Polònia han complert aquest dilluns la seva amenaça i han bloquejat el procés de ratificació del fons de recuperació i el nou marc pressupostari de la UE per al període 2021-2027, en protesta per l’aprovació del mecanisme que vincularà el desemborsament dels fons europeus amb el respecte de l’Estat de dret. El veto augmenta el risc de retard en l’arribada dels ajuts europeus per esmorteir l’impacte del coronavirus en l’economia i situa els Vint-i-set a punt d’una nova crisi política.

L’anunci oficial, que s’ha formalitzat aquest dilluns durant una reunió dels ambaixadors permanents dels 27, era esperat. Tant el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, com el seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, ja havien anunciat les seves intencions a sengles cartes remeses a les institucions europees la setmana passada i en la primera oportunitat que han tingut han complert. «Hongria ha vetat el pressupost, tal com va advertir el primer ministre Orbán, perquè no podem donar suport al pla en la seva manera actual de vincular els criteris sobre l’Estat de dret a les decisions pressupostàries», ha al·legat el seu portaveu Zoltan Kovacs, remarcant que va contra l’acord polític que van tancar a finals de juliol els líders europeus. 

«Qualsevol mecanisme basat en criteris polítics i arbitraris no pot ser acceptat. Suposaria aplicar una doble vara de mesurar i tractar de forma diferent d’alguns estats membres», argumentava el primer ministre polonès en la missiva remesa al president del Consell Europeu, Charles Michel; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. «Crec que volen fer xantatge als països per raons ideològiques, sense criteris objectius i sense possibilitat d’apel·lació», afegia Orbán en una entrevista aquest cap de setmana. 

Dos de bloquejats, un d’aprovat

Tres són els expedients que la presidència alemanya de torn de la UE ha intentat aprovar aquest dilluns durant la reunió del Comitè d’ambaixadors permanents (Coreper): el mecanisme que condiciona els ajuts europeus al respecte de l’Estat de dret, el marc pressupostari i el fons de recuperació, i la decisió sobre l’augment del sostre de recursos propis. L’únic que Berlín ha aconseguit tirar endavant ha sigut el reglament sobre la condicionalitat dels ajuts. Atès que n’hi havia prou amb una majoria qualificada per aprovar-lo, l’oposició d’Hongria i Polònia no ha sigut suficient per tirar-lo endavant.

El problema és que per aprovar els dos altres expedients és necessària la unanimitat i allà Budapest i Varsòvia han utilitzat el seu poder de veto. Primer, tot i que no tenen problemes «a la substància» i seran també grans beneficiaris, bloquejant el nou pressupost i el fons de recuperació, un paquet pressupostari d’1,8 bilions d’euros acordat fa una setmana per Consell i Parlament Europeu. I, en segon lloc, bloquejant el nou sostre de recursos propis que requereix la unanimitat, i que ha de ser aprovat també pels estats membres en un procediment que en alguns països implica una ratificació parlamentària. 

«Els ambaixadors de la UE no han pogut arribar a la necessària unanimitat per iniciar el procediment escrit a causa de les reserves expressades per dos estats membres», ha explicat el portaveu de la presidència alemanya, Sebastian Fischer. Es tracta d’una decisió summament important per a la posada en marxa del fons de recuperació de 750.000 milions d’euros, dels quals 140.000 milions correspondran a Espanya, que ja ha pressupostat 27.000 milions en els comptes de l’any vinent. Sense la ratificació, la Comissió Europea no podrà acudir al mercat a captar finançament amb què alimentar el nou fons anticrisi ni finançar tampoc el nou marc financer plurianual.

Retards en l’arribada dels fons

«Entrem de nou en una crisi», han reconegut aquest dilluns fonts diplomàtiques europees. «No puc dir quant temps ens portarà aconseguir que les coses tornin al seu curs però del que no hi ha dubte és que hi haurà retards», auguren les mateixes fonts. «Lamentablement ja ara hem de dir que afrontarem algun retard així que no esperem que tot estigui al seu lloc l’1 de gener de l’any vinent», ha admès el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Domvrovskis.

Notícies relacionades

Hongria vol establir en la Constitució que «el pare és home» i «la mare és dona»

La UE tanca un acord polític sobre el pressupost 2021-2027

Aquest dimarts els ministres d’assumptes europeus dels 27 faran balanç de la situació, durant una reunió per videoconferència, però fonts diplomàtiques donen per fet que la implicació en el debat dels caps d’Estat i de Govern de la UE, que tenen previst una videoconferència informal aquest dijous, 19 de novembre, per parlar de la pandèmia, pot ser inevitable. «Urgeixo tots els estats membres a assumir la seva responsabilitat política i fer els passos necessaris per concloure tot el paquet. ¡No es tracta d’ideologies sinó d’ajudar els nostres ciutadans en la pitjor crisi des de la segona guerra mundial», ha manifestat el comissari de pressupostos, l’austríac Johannes Hahn. 

Les crítiques també han arribat des del Parlament Europeu . «Els ciutadans a Hongria i Polònia mereixen una democràcia forta amb Estat de dret i fons europeus per afrontar la pandèmia de Covid-19 i les seves conseqüències socioeconòmiques. Espero que els governs compleixin», ha avisat la cap de files dels socialdemòcrates, Iratxe García. «Necessitem solucions, no bloquejos», ha reivindicat el líder dels liberals de Renew, Dacian Ciolos, per a qui la crisi més gran és haver donat massa marge als qui «estan disposats a soscavar els nostres valors».