L'Amèrica Llatina es prepara per a un canvi en les seves relacions amb Washington

A diferència de George W. Bush, que va emprendre 18 viatges als països llatinoamericans, alguns d’ells firmats per la derrota política –com el del 2005 a l’Argentina, quan va fracassar el seu intent de crear una gran zona de lliure comerç continental–, Trump no va trepitjar el terra de la regió tret de la ciutat de Buenos Aires i en el marc de la cimera del G-20 del 2018. Els especialistes creuen que Biden es mirarà més al mirall de Barack Obama, que durant el seu mandat va fer 16 visites, entre les quals a Cuba. Molts esperen una nova era de desglaç amb l’Havana, tot i que no en els termes excepcionals del bienni 2014-16.

Durant la seva campanya proselitista, el demòcrata va prometre a l’electorat llatí legalitzar immediatament 11 milions d’indocumentats. També va dir que destinarà als països centreamericans un ajut econòmic de 4.000 milions. Biden i els seus assessors dissenyaran una política migratòria diferent de la de Trump i la seva «tolerància zero» cap als anomenats il·legals que es va materialitzar al mur a la frontera amb Mèxic i la separació de nens dels seus pares.

Veneçuela i Brasil 

Trump va intentar per gairebé tots els mitjans, a excepció d’una aventura militar, treure del poder a Veneçuela Nicolás Maduro. Va ser el primer a reconèixer com a «president encarregat» el diputat Juan Guaidó. La qüestió veneçolana té des de fa anys un acord bàsic entre els dos partits nord-americans. Però davant l’evidència que ni la ruïna econòmica ni el suport als sectors més radicals va portar els resultats esperats, no es descarta una flexibilització de les sancions cap a Caracas i altres gestos en la recerca d’una solució pacífica a la disputa política.

Igual com la predicadora Paula Withe, al Brasil també van resar perquè els republicans mantinguessin el Govern. Jair Bolsonaro s’ha mimetitzat amb Trump al punt d’afegir-se al rebuig de l’Acord de París pel canvi climàtic. La pèrdua de semblant aliat estratègic pot debilitar un president que al maig tenia més de 30 casos de judici polític.

Notícies relacionades

La Xina assumeix amb Biden una nova normalitat de tensions

Rússia davant Biden, cap a una «estable rivalitat»

La presència de Biden a la Casa Blanca serà per al capità retirat una font potencial de friccions. Durant el primer debat amb Trump, el demòcrata va proposar crear un fons internacional de 20.000 milions de dòlars per preservar l’Amazònia. Però, a més, va advertir al Govern d’ultradreta que enfrontaria «conseqüències econòmiques» si no aconsegueix frenar la destrucció de l’ecosistema.  Els conservadors colombians també veuen amb ulls preocupats la sortida dels «falcons» de la presidència.

Influència creixent de la Xina

L’elit política i econòmica dels Estats Units comparteix una mateixa inquietud quan observa l’horitzó llatinoamericà i té a veure amb el creixent pes de la Xina. Si bé Biden no obrarà a l’estil de Trump, té en l’avenç comercial de Pequín a la regió un dels desafiaments del seu mandat. La pandèmia ha fet estralls en l’economia d’Amèrica Llatina. Ni tan sols Bolsonaro, malgrat la seva ideologia recalcitrant, es vol privar en aquests temps de les relacions comercials amb els xinesos.