Quan Gore va perdre la presidència davant Bush per 537 vots

L’ajustat recompte durant les primeres hores posteriors al tancament de les urnes als Estats Units en la contesa que encara mantenen Donald Trump i Joe Biden ha evocat les discutides eleccions de l’any 2000, quan el demòcrata Al Gore va perdre els comicis davant el republicà George W. Bush per un grapat de vots, en concret 537 paperetes.

En aquella ocasió tot es va dirimir a l’estat de Florida, on el Govern de Bill Clinton, del qual Gore era vicepresident, va patir un fort desgast a causa del ‘cas Elián’, el nen cubà que va arribar als EUA el 1999 en una travessia en què va perdre la vida la seva mare i que les autoritats nord-americanes van decidir que fos retornat al seu país d’origen. Arran d’aquell episodi, la comunitat llatina va decantar moltes paperetes a favor de Bush i va acabar donant-li la victòria davant els demòcrates, o això van dir almenys els tribunals, que van ser els que van decantar una balança que la nit electoral es desviava només pel 0,5% dels vots. També ara Donald Trump ha sabut esprémer els recolzaments hispans més anticastristes en aquella regió transmetent el missatge que (‘se non è vero, è ben trovato’) Biden portarà el comunisme a Amèrica del Nord.

Una nit de vertigen

Fa dues dècades, les primeres hores del recompte electoral a Florida, amb Jeb Bush com a governador, donaven la victòria a Gore, però a mesura que passaven els minuts van començar a canviar les tendències. Fins al punt que tot es va veure immers en un remolí tan gran que es va produir una circumstància inèdita en la història dels comicis nord-americans: el candidat demòcrata va arribar a trucar per telèfon al seu rival per felicitar-lo per la victòria (acció que en aquell país s’interpreta com el gest definitiu que el resultat és decidit), però després se’n va desdir en una altra trucada i va retirar la felicitació al seu adversari. En les tertúlies polítiques va quedar encunyada més que mai l’expressió ‘too close to call’ (‘massa ajustat per trucar’).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Aquella ajustada disputa electoral a Florida va acabar judicialitzant-se i va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units, que no ‘van dictar sentència’ fins a 35 dies després. Per cinc vots a quatre, els magistrats van donar la victòria a Bush per una diferència de 537 paperetes. Llavors Gore va decidir no presentar més batalla i va acabar admetent la derrota. Segons va dir, ho feia pel bé del país, amb l’únic objectiu d’evitar que es veiés sumit en la incertesa durant encara més setmanes.

En les eleccions del 2020, en canvi, els dos candidats ja s’han proveït d’un gran equip d’advocats, disposats a lluitar cada vot fins a les últimes conseqüències. Donald Trump, a més, ja ha mogut fitxa durant el seu mandat en el món judicial amb el nomenament per al Tribunal Suprem de tres jutges marcadament conservadors: Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barret. Per acabar-ho d’adobar, aquests dos últims eren integrants de l’equip d’advocats que van actuar en representació de Bush en el seu litigi del 2000 amb Al Gore. Amb una cort judicial a la seva mesura (sis jutges conservadors i tres una mica menys), a més del currículum d’aquest trio de magistrats designats per ell, el dirigent republicà tindria les cartes marcades a favor seu per imposar-se sense gaire esforç a Biden en aquest terreny.