«Dimiteixo. «La vida del professor d'institut a França és un desfici»

Ladecapitació a França del professor Samuel Patyha suposat un cop dur per a la Marta, nom fictici d’una professora espanyola a Perpinyà que es vol mantenir en l’anonimat. «És com tornar a l’edat mitjana. No només li volien tallar el cap, sinó el pensament. La vida del professor d’institut a França és un desfici i no crec que la decapitació canviï res del sistema educatiu», explica en una entrevista amb el diari ‘Información’ aquesta mestra de secundària.

«Tinc molta por, per mi i per les meves filles. Perquèno només m’han agredit dos adolescents, também’han amenaçat els seus pares», assegura amb la veu entretallada. Aquests dies és a Elx, la seva ciutat natal. A França estan de vacances, tot i que ella es trobade baixa per una agressió, que permet visualitzar «com està la situació del sistema educatiu francès». Els seus orígens professionals –la Marta és periodista– l’han ajudat a fer un pas «que ningú fa en aquest país».

«No s’atreveixen a parlar, a denunciar, a dir el que està passant, perquè no només és la por de patir una agressió. Hi ha també el rebuig dels teus companys de feina, del director del centre, que no és mestre i que es juga l’ascens en la mesura que té més o menys expulsats o incidents al seu institut. Fins i tot de la Inspecció. Ningú ens defensa», assegura aquesta professora d’espanyol, el cas de la qual ha saltat a la premsa internacional.

Avís des de la direcció

Avui acudeix a aquesta entrevista amb una mascareta, que només deixa veure els seus ulls. És suficient. S’hi percep perfectament elcalvariviscut, mentre explica com un matí dos alumnes «de 15 anys però 1,80 d’estatura» la van agredir perquè els va expulsar de classe. «Ja sabia amb qui me la jugava. Fa cinc anys que soc professora i, just arribar a la professió, des de la direcció del centre em van dir que els primers mesos els dediqués a actuar com apolicia de l’aula, que no intentés ensenyar, que m’oblidés del programa».

La jornada de l’1 de setembre, la professora il·licitana vivia un dia normal de classe. Els alumnes es reien d’ella, del seu accent al parlar francès. La Marta insisteix que no vol demonitzar cap origen, raça ni religió. Ho repeteix durant l’entrevista en diverses ocasions, però aclareix que al seu institut la majoria dels alumnes són francesos d’origen magribí. De cinquena o sisena generació. «I m’han insultat, amenaçat i agredit diverses vegades, per això visc atemorida i ja no hi penso tornar mai més».

Amb tot l’enrenou de la classe, la Marta es va adreçar a dos estudiants i els va enviar al despatx del cap d’estudis. Després d’una primera negativa, va demanar a una alumna que avisés el responsable escolar i en aquell moment van decidir anar-se’n. Llavors la professora es va posar davant la porta ise li van tirar a sobre.

Sense recolzament

Davant l’agressió, la Marta no va rebre cap recolzament ni de la direcció ni de la inspecció. De fet, el director li va arribar a dir que havia de canviar la seva manera de fer classe perquè erenalumnes conflictiusi amb un tipus de caràcter diferent, i quehavia d’acceptar els seus insults. Diversos dies després de l’incident, els estudiants van ser expulsats dos dies per «comportament irrespectuós». Indignada amb la decisió, la Marta va denunciar davant la policia una «agressió física i moral» i va dimitir de la seva plaça a l’institut.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A més dels cops dels seus alumnes, la Marta va patir amenaces dels seus paresquan els va trucar per relatar-los el que havia passat. «Em van dir que m’ho hauria d’haver pensat millor abans d’expulsar-los. La mare d’un em va dir racista tres vegades», recorda.

«No vull saber res de l’ensenyament. El poder el tenen els alumnes i les seves famílies, i els directors, que són administratius, no professors. Ningú vol ser mestre a França ni denunciar perquè no tindran recolzament», conclou aquesta mestra.