L'hora dels nous símbols a Xile

«Xile ha despertat, oh, oh, oh». El cant va inundar la nit de Santiago i les principals ciutats d’aquest país. L’eufòria va ser més intensa a la capital. La distància que hi ha entre una estàtua eqüestre i un dels seus edificis més alts va semblar mesurar l’horitzó d’esperança que s’ha obert en aquest país després que gairebé el 80% de la població aprovés redactar una nova Carta Magna. La multitud es va tornar a reunir diumenge a la nit al voltant de la plaça Italia, rebatejada plaça Dignidad, per celebrar el final definitiu de la transició democràtica, que va començar el 1990. Aquest llarg camí va estar primer tutelat per la simitarra del general Augusto Pinochet i després per la matriu institucional forjada durant la dictadura militar.

Al centre d’aquella plaça s’aixeca l’estàtua del general Manuel Baquedano muntat a cavall. El monument es va inaugurar fa 92 anys, en homenatge a un dels protagonistes de la guerra del Pacífic, contra Bolívia i el Perú. L’esclat social d’octubre del 2019 no només va forçar la realització de la consulta. També va posar en marxa tot un procés de crítica als símbols de l’Estat i el poder. Des d’aleshores, la figura de Baquedano va ser un dels blancs i diumenge no en va ser una excepció. La van pintar de vermell. Sobre el cap del general es va enarborar la Wenüfoye, com es coneix la bandera maputxe, el poble originari que, com vuit ètnies més, busca tenir d’ara endavant reconeixement constitucional. També van hissar una ensenya negra, en homenatge a les víctimes de la repressió de la policia militar (carrabiners), o morada, el color de les lluites feministes. El que es va posar en escena va ser una discussió sobre la identitat xilena que no cessa.

Des de la plaça es té una perspectiva immillorable de l’edifici Movistar, amb els 34 pisos que cada nit s’il·luminen com una cuca de llum gegant. Enmig dels festejos, un grup d’artistes va projectar una sola paraula, «reneix», que resumia les expectatives d’una majoria que vol tornar a néixer i començar.

Crit de denúncia

Notícies relacionades

Xile sepulta la Constitució de Pinochet

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La consigna va quedar adherida a l’edifici perquè tots la veiessin. O gairebé tots. Les protestes contra el Govern de dretes que, davant el perill d’una revolta més gran va convocar a desgana el plebiscit, havien tingut un cost humà que encara estremeix. D’un costat, 36 morts. Però, alhora, gairebé 400 ferits oculars, com el jove Brandon González, que va rebre un tret contra el rostre a set metres de distància. Nelsón Iturriaga va anar el 21 d’octubre del 2019 a la plaça d’Italia i es va trobar amb els trets indiscriminats dels carrabiners. Un perdigó se li va incrustar a l’ull esquerre. A la infermera Natalia Aravena li va passar el mateix. Ara té una pròtesi ocular. Trenta-una persones més també pateixen ceguesa parcial.

«Mai en la història de l’oftalmologia a escala mundial s’ha presentat aquesta quantitat tan elevada de persones amb aquests traumes», va dir en el seu moment Patricio Mesa, vicepresident del Col·legi Mèdic de Xile. Des d’aleshores, la imatge d’un ull embenat es va convertir en un crit de denúncia.  Aquests ulls a mitges van mirar també a l’edifici Movistar diumenge a la nit, però aquesta vegada per detectar com titil·la el futur anhelat.