Els xilens decideixen a les urnes si volen una nova Constitució

Els xilens decideixen aquest diumenge per mitjà d’una consulta si volen redactar una nova Carta Magna que sepulti els últims vestigis institucionals heretats de la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90). El plebiscit ha sigut fruit d’un acord polític entre sectors de la dreta governant, el centre i part de l’esquerra, a través del qual es va buscar encarrilar l’esclat social que, des del 18 d’octubre del 2019, es va propagar per les principals ciutats del país i va posar en perill el model neoliberal. Segons les enquestes, l’opció’apruebo’, impulsada per forces heterogènies, resultaria àmpliament vencedora. Només una facció ultraconservadora s’inclina pel’rechazo’ de la reforma.

«Necessito que en aquest full en blanc dibuixin la Xile més maca que es puguin imaginar», diu una mestra als seus alumnes en una publicitat del Partit Socialista. El plebiscit és imaginat com un punt zero de partida. A més de la papereta amb les opcions d’’apruebo’ i ‘rechazo’, l’electorat en tindrà una altra davant dels seus ulls amb una pregunta crucial: «¿Quin tipus d’òrgan hauria de redactar la nova Constitució?». Les variants són dues: una «convenció mixta», composta en un 50% per diputats existents i en un altre 50% per ciutadans electes a través d’una votació popular,  o una «convenció constitucional», en la qual tots els seus membres sorgirien del veredicte popular i sota l’inèdit principi de la paritat de gènere. Sigui quina sigui l’alternativa vencedora, els xilens hauran d’acudir novament a les urnes l’11 d’abril del 2021 per escollir els integrants de la convenció escollida.

Les licitacions

Les protestes contra l’impopular president Sebastián Piñera, que van tornar a agreujar-se durant la pandèmia amb les seves expressions marginals de violència, han definit un horitzó d’expectatives relacionades amb la futura Carta Magna. El nou text, s’ha demanat als carrers i fòrums, hauria de consagrar un estat social, igualtat de drets i reconeixement alspobles originaris. No serà tan senzill acordar tots aquests temes.

Notícies relacionades

Bolívia i Xile dibuixen canvis en el mapa polític llatinoamericà

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Part de la dreta ha defensat per tots els mitjans la necessitat de preservar la Constitució del 1980. «Per poder construir no es pot destruir, per això volem convidar-los sense odi, sense violència», ha manifestat Jacqueline van Rysselberghe, l’actual líder de la Unió Democràtica Independent (UDI), el partit que va néixer fa quatre dècades per ser guardià del llegat de la dictadura. La seva publicitat va utilitzar un arc de Sant Martí, la mateixa imatge amb la qual el 1988 es va publicitar en un altre plebiscit el ‘no’ a la perpetuïtat de Pinochet i va provocar burles. En aquell moment, l’UDI volia que el general s’eternitzés al Palau de la Moneda. Ara s’aferra a la possibilitat que una baixa participació electoral millori les seves opcions. Uns 15 milions de persones estan cridades a votar. A Xile hi ha, no obstant, un fort desinterès electoral. Piñera va obtenir la presidència fa tres anys en una contesa que va comptar amb un 46% del padró. S’estima que aquest diumenge la participació pujarà al 60%.

L’’efecte Covid-19’

La consulta té una altra limitació: la pandèmia de Covid-19 que ha matat gairebé 14.000 persones i infectat a mig milió. L’ús de mascareta,  la distància social, l’ús de gel hidroalcohòlic i un llapis propi, així com una cambra de votació sense cortina per facilitar la circulació d’aire, són part de les mesures del protocol del Servei Electoral (Servel). «Si això es manté, esperem un procés exitós des del punt de vista epidemiològic», ha afirmat la presidenta del Col·legi Mèdic, Izkia Siches.