Grups paramilitars construeixen un estat paral·lel a Rio de Janeiro

Prop del 22% dels barris de Rio de Janeiro i la seva perifèria estan en mans de milícies armades, formades en part per expolicies, militars i bombers, segons una investigació portada a terme pel grup d’estudi sobre la nova il·legalitat de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFF) i el Nucli d’Estudis de la Violència de la Universitat de São Paulo (USP). En el treball també hi han participat Dial-Denunciation i les plataformes Fogo Cruzado i Pista News. L’estudi no ha fet més que posar números a una realitat quotidiana que afecta l’anomenat «Gran Rio», poblat per 12 milions de persones. 

Aquests grups paramilitars van néixer a l’empara de les màfies que controlen el ‘jogo do bicho’, com es coneix la loteria clandestina que mou milions d’euros. Més tard van fer el salt a l’extorsió: seguretat als carioques a canvi de diners. També es dediquen a proveir els ciutadans de serveis informals de transport, televisió per cable, venda de gas i aigua envasada. Fins i tot cobren per les consultes als hospitals públics.

Tot i que en alguns casos la seva presència als barris és més aviat discreta, subtil, en d’altres és completament oberta. Aquesta milícia està considerada com la segona força il·legal de Rio. Tan sols la supera el Comando Vermelho, una banda que es dedica al tràfic de drogues. Hi ha altres grups de narcos menors, però de gran calat també, com Tercer Comando o el conegut com Amigos de los Amigos. La policia ja parla obertament de «narcomilicians», en al·lusió a presumptes vincles entre els dos mons del delicte.

Auge polític

Les milícies s’han convertit amb el temps en part integrada de la societat carioca. Tenen els seus propis candidats en els comicis locals previstos per al pròxim mes de novembre. Malgrat la pandèmia, els aspirants no han tingut objecció a presentar les seves candidatures als carrers de la Baixada Fluminense, amb grans festes de carrer i cervesa gratis.  En altres barris, va informar el diari paulista ‘Folha’, els veïns van ser convocats a una reunió en un bar o, en alguns casos, obligats a rebre a casa els aspirants. De vegades es presenten com «benefactors» de la comunitat. Però si això no sembla convèncer els electors, llavors arriben les amenaces: exigeixen els vots a punta de pistola i s’encarreguen d’evitar la presència de rivals electorals. D’acord amb ‘Folha’, no han faltat els assassinats.

Segons el sociòleg José Cláudio Alves, els comicis municipals del mes pròxim es convertiran en l’«apoteosi» dels grups paramilitars. «El bon bandit és bandit mort», solen proclamar.  Els discursos de l’extrema dreta, habituals al país des de l’arribada a la presidència de Jair Bolsonaro i a la governació de l’estat de Rio de Janeiro de Wilzon Witzel, no fan més que afavorir la projecció d’aquests delinqüents. Els enfrontaments armats amb les forces de seguretat són freqüents. La setmana passada van ser abatuts a trets 12 policies al municipi d’Itaguaí, a 73 quilòmetres de la capital de l’Estat, Región Metropolitana.

Els vincles amb els Bolsonaro

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Els coneixedors de la realitat carioca solen recordar les «relacions perilloses» que existeixen des de fa anys entre les milícies i la família Bolsonaro. Res que faci posar el president vermell. El mes de febrer passat, la policia de l’estat de Bahía va matar el cap paramilitar Adriano Magalhaes da Nóbrega, després de diversos mesos de recerca. En el passat, Nóbrega va ser qualificat d’«heroi» per Bolsonaro. El 2005, l’actual president brasiler va proposar a l’Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro que el condecorés amb la medalla de Tiradentes. Llavors, Nóbrega era membre del Batalló d’Operacions Especials de la policia militar i es va fer popular per ser l’instructor dels actors que van protagonitzar la molt exitosa pel·lícula del director José Padhila ‘Tropa de élite’.

Però Nóbrega va passar a ser el ‘Capitán Adriano’ en el submon del crim quan es va integrar a una milícia anomenada Oficina del Crímen. Se’l va arribar a relacionar amb Fabrício Queiroz, exassessor del fill de Bolsonaro, Flavio, actual senador. Al ‘Capitán Adriano’ també se’l va assenyalar en la mort el març del 2018 de la regidora Marielle Franco, assassinada presumptament per un altre paramilitar, Ronald Lessa, un exmembre també del batalló de la policia militar. Lessa era veí del condomini ubicat a la platja de Barra da Tijuca, on residia Bolsonaro abans d’arribar a la presidència del país. El seu triomf electoral ha ajudat la construcció a Rio de l’estat paral·lel i militaritzat.