A un any de l'esclat social

Dues esglésies cremades i saquejos després d'una multitudinària marxa a Xile

La mobilització té lloc quan falta una setmana per a la celebració del plebiscit sobre la reforma de la Constitució

AME2281. SANTIAGO (CHILE), 18/10/2020.- Bomberos trabajan en la extinción del incendio de la Iglesia de La Asunción hoy domingo, en los alrededores de la Plaza Italia de Santiago (Chile), rebautizada popularmente como Plaza Dignidad, durante el primer aniversario de las protestas que sacudieron todo el país austral y que tuvieron su epicentro en la capital chilena. EFE/Elvis González

AME2281. SANTIAGO (CHILE), 18/10/2020.- Bomberos trabajan en la extinción del incendio de la Iglesia de La Asunción hoy domingo, en los alrededores de la Plaza Italia de Santiago (Chile), rebautizada popularmente como Plaza Dignidad, durante el primer aniversario de las protestas que sacudieron todo el país austral y que tuvieron su epicentro en la capital chilena. EFE/Elvis González / ELVIS GONZALEZ (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Una multitud va recordar a Santiago de Xile el primer aniversari de l’esclat social que ha canviat el mapa polític d’aquest país i ha obert, a força d’ocupar els carrers, les portes d’una consulta popular per reformar la Constitució, que es realitzarà el 25 d’octubre. En aquests mateixos carrers es va respirar aquest diumenge un clima de festa, amb cants, balls i una crida a votar a favor d’acabar amb la Carta Magna heretada de la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90). Però també van retornar els gasos lacrimògens llançats per la policia militaritzada (Carabineros) i nombrosos incidents. 

Dues esglésies del centre de la capital, el cor de les protestes de finalitats del 2018, van ser cremades per homes encaputxats. Primer va cremar el temple de San Francisco de Borja, utilitzada regularment pel cos policial de Carabineros per a cerimònies institucionals. Hores més tard, les flames van cremar l’església de l’Asunción, una de les més antigues de la capital, amb més d’un segle i mig d’antiguitat. Els episodis van provocar immediatament la sospita que es va tractar d’una provocació, tenint en compte la proximitat del plebiscit. Algunes de les conjectures es van confirmar immediatament.  Les autoritats van informar que un dels cinc detinguts pel primer dels atemptats és un funcionari actiu de l’Armada. Al ser arrestat, portava una màscara i lents de protecció.

Altres incidents

Des del 18 d’octubre de l’any passat, la plaça d’Itàlia es va convertir en un punt nodal de les manifestacions. Els protagonistes de les marxes la van rebatejar com a «plaça Dignitat». Milers de persones es van reunir diumenge. Malgrat que va predominar l’esperit festiu, als seus voltants van ser saquejats, a més, diversos comerços, entre els quals un supermercat d’una cadena internacional. També es van registrar atacs d’encaputxats a algunes comissàries de la perifèria de la capital, com Puente Alto, escenari de diferents protestes socials enmig de la pandèmia.

José Antonio Kast, el «Bolsonaro xilè», no va dubtar a responsabilitzar a l’esquerra i les organitzacions socials del que havia passat. «Les provocacions són les armes dels desesperats. Avui, a estar alerta i a manifestar-se amb alegria, saviesa i unitat a cada racó del país. A cuidar-nos perquè siguem milions el 25 d’octubre votant per l’Apruebo», va dir el dirigent comunista i alcalde Recua, una de les comunes de Santiago, Daniel Jadue.  

Manifestants van saquejar i van incendiar l’església de San Francisco de Borja / EFE

Piñera no va voler parlar

El president Sebastián Piñera va preferir mantenir-se en silenci al llarg d’un diumenge convuls en el qual diversos sectors de la societat esperaven una avaluació crítica de l’any transcorregut. «El president està dirigint les destinacions del país», ho va justificar el ministre de l’interior Víctor Pérez. «Avui hi ha hagut manifestacions i els que les van realitzar de manera pacífica, ho van fer sense cap dificultat. No podem desconèixer que lamentablement grups minoritaris van realitzar fets de violència a l’interior de la manifestació, quan es van enfrontar els barres braves i altres grups van realitzar actes vandàlics», va dir també Pérez, que pertany a la ultradretana Unió Demòcrata Independent (UDI), el partit que amb més vehemència crida a rebutjar a les urnes una reforma constitucional.

«¡Quin fiasco!», va assenyalar Carlos Peña, exrector de la prestigiosa Universitat Diego Portales (UDP), al comentar el paper de Piñera. «Seria tonto –tot i que hi haurà qui estigui temptat de fer-ho– exculpar el president del que va passar [...]. Per descomptat, no és l’autor de les causes sociològiques de la crisi; però el seu acompliment va donar l’oportunitat perquè es desencadenés», va dir en un article publicat al diari conservador ‘El Mercurio’. Peña li va retreure al seu torn el seu «accentuat narcisisme». Al seu criteri, Piñera es va convertir en «un personatge de televisió». Un cap d’Estat, va afegir, «pot estar en pantalla tot el dia; però el que importa és que la seva voluntat compti. I desgraciadament, la del president compta cada dia menys. I la culpa és, per descomptat, seva».

El paper dels Carabineros

Notícies relacionades

En aquest context, l’UDP va presentar un balanç demolidor de l’actuació dels Carabineros a partir que es va desencadenar la protesta col·lectiva contra el model econòmic d’orientació neoliberal. Centenars de persones van ser ferides per trets indiscriminats. Es van denunciar en el seu moment severes lesions oculars. Al capítol «Tortures, tractes cruels i inhumans», l’UDP va remarcar que, si bé l’Estat xilè havia avançat en el compliment de les seves obligacions internacionals respecte a la violència policial, «l’esclat social va deixar en manifest que es tracta d’una pràctica que continua suscitant-se a través dels anys al nostre país i, pel mateix, requereix ser descrita, posada en context i evidenciada».

Les accions de la policia militaritzada van ser condemnades per diversos organismes internacionals de drets humanos.  Segons el Ministeri Públic, hi ha més de 4.600 causes obertes contra integrants de les forces de seguretat. 

Temes:

Xile