Compte enrere per a la consulta popular sobre una nova Constitució a Xile

Les xarxes socials i les pàgines d’internet reemplaçaran aquesta vegada les mobilitzacions que sempre han caracteritzat les conteses electorals. El que passi en el món virtual no alterarà essencialment la intenció de vot de bona part de la societat, que, a plena veu, ha estat reclamant als carrers acabar amb la Constitució elaborada el 1980 a imatge i semblança del dictador Augusto Pinochet. L’última enquesta de la consultora MORI, les projeccions de la qual solen ser preses com a paraula santa, ha donat compte que el 66% dels entrevistats s’inclinaran per l’alternativa «Ho aprovo». Un 73% pensa al seu torn que els pobles originaris haurien de tenir un reconeixement especial a la nova Constitució. Només un 15% dels xilens rebutjaran a les urnes la defunció de l’actual Carta Magna.

Àmplia coalició

Prop de 127 organitzacions socials i partits polítics d’esquerra s’han unit per promoure en conjunt el canvi, així com forces polítiques moderades i fins i tot conservadores van decidir prendre la mateixa direcció.  El president del partit Demòcrata Cristià (DC), Fuad Chahín, és de l’opinió que un nou text fonamental «tancarà la transició política». Mario Desbordes, un dels líders de Renovació Nacional (RN), el partit de dretes del president Sebastián Piñera, ha reconegut que la meitat dels seus partidaris estan a favor d’una nova Constitució. Ell mateix votarà «Ho aprovo».

D’aquesta manera, només la ultraconservadora Unió Demòcrata Independent (UDI), defensarà en solitari i per tots els mitjans el «Ho rebutjo». «El que Xile requereix es resol mitjançant acords polítics», ha assegurat la seva líder, Jacqueline van Rysselberghe. La consulta, remarca, no té «legitimitat» a l’haver sigut motivada «per la violència insurreccional».

Les discussions que arriben

El 25 d’octubre, els xilens hauran de respondre al seu torn de quina manera es redacta el nou text fonamental en cas d’imposar-se el «Ho aprovo»: a través d’una comissió mixta de parlamentaris i ciutadans electes o per una convenció constitucional conformada només per homes i dones corrents. «La possibilitat que siguin 100% persones electes i amb garantia de paritat és una cosa sense precedents», ha dit l’excandidata presidencial de l’esquerrà Front Ampli, Beatriz Sánchez.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Una altra controvèrsia es dibuixa en l’horitzó. L’ampli ventall que crida a aprovar la futura Carta Magna vol partir des de zero, esborrant tota empremta del passat pinochetista. L’únic que s’ha de preservar, assenyalen, són els tractats internacionals subscrits per Xile. La UDI, en especial, ja va anticipar que no l’acceptarà de cap manera.

S’acosten dies d’intens debat. Els intel·lectuals s’han bolcat massivament en favor de girar full. Fins i tot el conegut filòsof eslovè Slavoj Žižek es va afegir als seus col·legues xilens que votessin per l’aprovació. Santiago Guzmán, el premiat director de ‘La batalla de Chile’, el principal registre fílmic dels dies que va governar Salvador Allende (1970-1973), va decidir tornar a Santiago des de París per documentar els dies d’estremiment. «El que passarà és extraordinari».