Els sis temes clau del primer debat entre Trump i Biden

Va quedar per això en mans de Chris Wallace, un dels més generalment respectats presentadors de la ultraconservadora Fox News i moderador de la cita, dissenyar l’agenda amb la qual estructurar el primer dels tres debats presidencials, per al qual ha escollit de sis temes i que ha dividit en blocs de 15 minuts amb cadascun dels candidats amb dos minuts per a les seves respostes.

Ja quan es va publicar aquesta llista no van faltar polèmiques i crítiques. Una, per exemple, qüestiona que el guió no inclogui l’emergència climàtica, una qüestió per la qual no s’ha preguntat directament a cap candidat en aquests debats en 12 anys.  Es denuncia, així mateix, que s’hagi aparcat un tema central en la política nord-americana com la immigració. I una tempesta més la va provocar que Wallace triés titular «raça i violència a les nostres ciutats» el segment on suposadament s’abordaran les protestes contra la injustícia racial i la brutalitat policial.

A tot se li suma la irrupció a la campanya de l’explosiva exclusiva publicada per ‘The New York Times’ diumenge amb informació sobre impostos del president que durant anys ha estat perseguint tota la premsa i també els demòcrates i fins i tot fiscals. I els 750 dòlars que Trump va pagar al fisc federal un parell d’anys o els anys en què no va pagar absolutament res, el seu qüestionat ús d’estratagemes fiscals o el retrat que esborra la seva projecció d’empresari d’èxit més que possiblement sorgiran en el cara a cara dialèctic.

Sobre el paper, no obstant, els temes que centraran la discussió entre dos polítics antagònics en el que promet ser un desplegament absolut de contrastos no exempt de descensos al fang, són els següents.

L’historial dels candidats

Trump encara no ha presentat cap pla sobre quina seria la seva agenda per a un potencial segon mandat i no s’espera que ho faci tampoc aquest dimarts. A canvi,  acostuma a defensar com un èxit total el seu primer, fins i tot amb el revés sanitari i econòmic de la pandèmia. Els seus mítings, rodes de premsa o declaracions serveixen per anticipar com exaltarà el que considera una presidència triomfal i sumarà el repàs dels seus assoliments de política exterior, una cosa que ja va fer la setmana passada davant l’ONU quan va tornar a centrar-se en la guerra amb la Xina.

Davant qui fa només quatre anys era un ‘outsider’ de la política estarà un veterà de Washington com Biden. Aquesta experiència que té contrapartides i en ocasions pot representar un pesant equipatge però també permetrà al demòcrata retratar-se molt lluny de la imatge d’«extremista d’esquerra» en què mira d’encasellar-lo Trump.

El Tribunal Suprem

La mort fa 12 dies de la jutge del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg va sacsejar tot els Estats Units, i la campanya, com un terratrèmol polític. Trump ja ha anunciat a la seva nominada, Amy Coney Barrett i amb el control republicà del Senat té en principi assegurat complir el seu pla que la magistrada conservadora sigui confirmada abans de les eleccions.

L’aclaparadora majoria conservadora 6-3 no només pot ser decisiva en l’immediat si els resultats electorals acaben, com cada vegada sembla més possible, envoltats en una batalla legal. El Suprem pot donar la punta a la reforma sanitària d’Obama o, en el llarg son acariciat pels ultraconservadors, al dret l’avortament  i transformar en nombrosos aspectes i per generacions el país.

La pandèmia

Amb més de 200.000 morts, la crisi sanitària continua afectant el país. Aquest mateix dilluns el vicepresident, Mike Pence, augurava que les morts tornaran a incrementar-se però Trump en la mateixa aparició davant la premsa tornava a submergir-se en un discurs triomfalista sota el qual mira d’enterrar les clares deficiències de la seva gestió i la seva resposta.

Per a Biden abordar la pandèmia no és només l’oportunitat de qüestionar aquesta actuació de Trump  i els greus efectes del seu menyspreu a la ciència i la seva disposició a polititzar una emergència. Li dona l’opció, abans que res, de mostrar una faceta d’empatia i compassió que el president, directament, no té.

L’economia

Fins al febrer era l’eix de la campanya perpètua de Trump, que va arrencar quan va arribar a la Casa Blanca. La irrupció de la pandèmia, no obstant, va fer miques els avenços (que, malgrat el seu discurs triomfalista, es van originar si més no parcialment en la presidència d’Obama). Amb els nord-americans preocupats, els dos candidats haurien de posar sobre la taula plans o idees per a la recuperació.

«Raça i violència a les nostres ciutats»

És lògica la polèmica nascuda a partir del títol del segment triat per Wallace. Amb ell el moderador directament recull el discurs de Trump que mira de retratar únicament com a violent a l’esclat de protesta per la injustícia racial i la brutalitat policial, tot i que la majoria de les manifestacions i marxes que fa quatre mesos que es replica a tot el país han sigut pacífiques.

Notícies relacionades

Trump, ni president ni empresari

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En aquest segment el president potser torna a acusar falsament Biden, aquesta vegada a la cara, d’haver defensat treure el finançament a la policia (una cosa que el demòcrata no ha fet). Tornarà possiblement de nou el focus sobre ciutats governades per demòcrates en què han augmentat tirotejos mortals. I es pot esperar que Biden, que ha elegit Kamala Harris com la seva vicepresidenta, intentarà no caure en la trampa apocalíptica de Trump i en canvi portar l’atenció i prometre combatre la discriminació i abusos, molt reals, que continuen patint les minories racials als EUA.

La integritat de les eleccions

Amb assalts constants, intensificats i amb gairebé nul·la base empírica al sistema de vot per correu, vital en temps de pandèmia, Trump està sembrant dubtes sobre la integritat de les eleccions nord-americanes. Desenes de batalles judicials ja s’entaulen en tribunals de tot el país. Esforços de supressió de vot volin a sobrevolar els comicis. I Trump en els últims dies ha fet que es redoblin les alarmes per la seva també redoblada negativa a comprometre’s amb una transició pacífica si perd.