Reconduir el fracàs del reglament de Dublín sobre refugiats

La crisi migratòria del 2015 va posar en evidència les llacunes del sistema que obliga a gestionar les sol·licituds al primer país d'arribada

zentauroepp55066843 a child is seen at the new temporary camp for migrants and r200923185553

zentauroepp55066843 a child is seen at the new temporary camp for migrants and r200923185553 / YARA NARDI

1
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Els refugiats que arriben al continent europeu no poden sol·licitar asil a l’Estat membre que prefereixen. El reglament de Dublín, del 2003 i reformat el 2013, atorga la responsabilitat de gestionar la sol·licitud al primer país de la Unió Europea (UE) pel qual entren. La crisi migratòria del 2015, quan més d’un milió de refugiats van arribar al continent europeu fugint de la guerra a Síria, va posar potes enlaire el fins llavors complicat equilibri del sistema posant països mediterranis com Grècia o Itàlia en una situació insostenible. 

La resposta de la Comissió Europea va arribar uns mesos més tard en forma de mecanisme de quotes obligatori amb l’objectiu de redistribuir milers de refugiats entre els diferents estats membres i alleujar així els països en primera línia al Mediterrani. Un pedaç que no només no va funcionar –dels 160.000 refugiats que es van comprometre a ressituar només van arribar a 29.000–, sinó que va obrir una bretxa sense precedents entre els països del sud, defensors de la solidaritat i d’un repartiment obligatori, i els de l’est, absolutament contraris a acollir cap quota de refugiats, malgrat la decisió per majoria qualificada adoptada al Consell. 

Falta de compromís

Notícies relacionades

Tot i que la falta de compromís de països com Hongria, Polònia, Eslovàquia o la República Txeca a ressituar refugiats va acabar en l’obertura d’un procediment d’infracció i en el Tribunal de Justícia de la UE posteriorment, el sistema no va sobreviure i, malgrat la pressió d’organitzacions no governamentals i la societat civil, va acabar morint. 

Des d’aleshores, els intents per impulsar la reforma de Dublín han fet inexorablement aigües i han aguditzat la pressió migratòria. «Mória –el campament de refugiats a l’illa de Lesbos calcinat pel foc fa uns dies– és un símptoma d’un sistema que és inexistent. Existeix perquè no hi ha res diferent que eviti que sigui allà», ha reconegut aquest dimecres Margaritis Schinas, vicepresident de la Comissió Europea i casualment exportaveu de l’autor del sistema de quotes, Jean-Claude Juncker.