L'aniversari malalt de l'ONU

Serveix per exemplificar la situació la declaració que els 193 països membres han acordat adoptar per commemorar l’aniversari. El text només es va aconseguir després de llargues i pesades negociacions, després de batalles pel llenguatge utilitzat per abordar qüestions com la necessària i improbable reforma d’un Consell de Seguretat ancorat en un format que no respon a un món completament diferent al de 1945, l’Acord del Clima de París o els drets humans. Va acabar sent, en paraules d’un diplomàtic, «un bon reflex del terreny de mínim comú denominador que hi ha a l’organització». O com més contundentment ho ha definit a Efe el professor de CUNY Peter Weiss, «quatre pàgines de tòpics».

Desunió davant la pandèmia

La pandèmia ha deixat de manifest, precisament, les dificultats de l’ONU per fer front a una crisi planetària, una debilitat que és també dolorosament evident davant l’emergència climàtica. El Consell de Seguretat va trigar mesos a recolzar la crida a un alto el foc global que el secretari general, Antonio Guterres, ja va fer al març i renovarà aquesta setmana. Amb cada país sotmès a les pressions econòmiques que acompanyen la Covid-19, només hi ha compromisos per aportar una quarta part dels 10.000 milions de dòlars que el portuguès va fixar com a meta per a l’ajuda d’emergència als més necessitats.

En un món en què a finals d’any es calcula que hi haurà 250 milions de persones afectades per la gana extrema, les quatre primeres grans fams de la pandèmia ja amenacen el Iemen, el Sudan del Sud, Nigèria i la República Democràtica del Congo. I la incapacitat de coordinar esforços entre països ha sigut un llast per a una resposta que podria haver sigut més efectiva, una cosa que ara s’apressa a corregir, especialment per l’amenaça de la segona onada i en el treball amb la vacuna, que Guterres ha recordat que ha de ser «un bé públic global, assequible i disponible per a tothom».

Els reptes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

A tot arreu bateguen altres reptes que enfronta l’ONU en aquest moment de 75è aniversari: de conflictes oberts com els del Iemen, Síria i Líbia a la multiplicació per dos del nombre de desplaçats forçosos en l’última dècada fins als 80 milions a tot el món, passant pels problemes pressupostaris i de finançament o un gris horitzó per als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, en què no només 12 van amb retard sinó que en alguns casos fins i tot s’està retrocedint, fins i tot, perillosament, en temes de gènere.

En res ajuda, sobretot, l’embat creixent d’una onada de nacionalismes desfermats i un allunyament del multilateralisme, sent el màxim exponent els Estats Units de Donald Trump, a sobre immers ara en una nova guerra freda amb la Xina, que se sent fora de l’ONU però també dins l’organització. I mentre Trump, que finalment ha decidit intervenir també per vídeo aquest any, lidera una retirada (de l’Organització Mundial de la Salut, de l’Acord de París, del Consell de Drets Humans, de l’agència que ajuda els refugiats palestins, en una croada contra el Tribunal Penal Internacional o qüestionant les contribucions de 9.500 milions que fan de Washington el principal finançador de l’organisme), Pequín mira d’aprofitar per avançar en posicions de lideratge.