Bolívia demanarà ajuda internacional per enfrontar una nova onada d'incendis forestals

Pocs dies després de declarar l’estat d’emergència nacional, el Govern de facto de Bolívia ha reconegut que es troba desbordat davant l’avenç dels incendis a la Chiquitanía, a les regions est de Santa Cruz i Beni. «Estem canalitzant els recursos necessaris i si és necessari demanarem ajuda internacional per apagar-los. ¡Tirarem endavant!», va dir la presidenta interina Jeanine Áñez. L’exsenadora va sobrevolar zones arrasades pel foc on es troben algunes reserves naturals. S’estima que prop d’un milió d’hectàrees de bosc han sigut devorades per les flames. El fum cobreix el cel d’alguns centres urbans. Un any enrere, un altre sinistre, de més magnitud, va arrasar amb de sis milions d’hectàrees de la Chiquitanía i l’Amazònia boliviana. En aquell moment governava Evo Morales, que va reaccionar ambiguament davant el desastre ambiental, entre altres raons perquè no mirava amb mals ulls l’explotació econòmica d’una part de la repobla.

De fet, Áñez ha trobat una raó de pes per abandonar la campanya electoral amb vista als comicis d’octubre en els quals les seves possibilitats de vèncer eren nul·les: el seu entorn va fer saber que va baixar de la cursa electoral per «cuidar la democràcia» i, alhora, consagrar-se completament en la lluita contra l’incendi. Anticipant-se a aquesta decisió, la presidenta provisional va anul·lar un decret de l’administració anterior que autoritzava la tala d’arbres i l’ampliació de la frontera agrícola. «Mentre en organismes internacionals Morales anava manifestant la cura de la mare terra, aquí en el nacional, la mare terra no li importava», va dir Áñez.

Amb aquests gestos no n’ha tingut prou per guanyar-se la simpatia dels ambientalistes. «L’abrogació del paquet normatiu [de Morales] ha de tenir en compte que els esdeveniments no recauen només en la normativa, sinó que existeix un bagatge logístic, empresarials, administratiu i polític que els dona aliment i continuaria desplegant activitats sense més objecció», va dir el Centre de Documentació i Informació de Bolívia. «El Govern de transició ha demostrat que té la plena intenció d’aprofundir i donar continuïtat a aquesta lògica».

Incendios arrasan 650 hectáreas en San Antonio de Lomerío; hay 20 familias afectadas. pic.twitter.com/Kw7BAcL4Dq

— EL DEBER (@grupoeldeber) 17 de septiembre de 2020

Mobilització militar

La mandatària ha informat, no obstant, que nous contingents militars es van traslladar a les zones afectades, on es mantindran «fins a apagar el foc».  El ministre de Defensa, Fernando López va dir per la seva part que el Govern estudia la contractació de tres hidroavions amb una capacitat de 10.000 litres d’aigua. D’acord amb López, les situacions més complexes tenen lloc a la reserva forestal de Copaibo, ubicada al municipi cruceño de Concepción.

D’acord amb l’Autoritat de Boscos i Terres (ABT), fins als primers dies de setembre es van registrar 17.091 focus de calor a tot el país, majoritàriament pastius de Beni i Santa Cruz, a l’est. Els sinistres, va informar ABT, s’han reduït un 69% en comparació amb el 2019.

Danys sense quantificar

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Els especialistes afirmen que l’agost i el setembre són els mesos més propensos als incendis a causa que es porten a terme cremes d’extenses àrees per preparar el cultiu, especialment de soja. Els succeït el 2019 ha sigut qualificat de tragèdia ambiental i va marcar fortament l’agenda política d’aquest país.  Fins ara es desconeix l’impacte total dels ecosistemes. «Aquesta informació ens ajudaria a comprendre tot el que hem perdut. I ens ajudaria a plantejar les millors formes de recuperació, conservació i restauració, en les seves diferents escales», va dir el Centre de Documentació i Informació de Bolívia.

Gobierno de @JeanineAnez resultó ser una extensión MAS de @evoespueblo, por ello nunca quisieron derogar los decretos incendiarios. Hoy el fuego vuelve a devorar los bosques del PN #NoelKempff. En lo que va del año se quemaron 1MM de hectáreas y dentro de ellos, millones de vida. pic.twitter.com/Wor5RzVa3z

— Alex Villca Limaco (@alexvillca) 13 de septiembre de 2020

«La transformació radical de l’entorn, a partir del desboscament, incentiva i impulsa l’establiment d’altres activitats, també, de tipus extractiu, com la mineria i l’agronegoci. Els incendis han habilitat diverses extensions de terra per a cultiu o criança de bestiar, per a la implementació de pràctiques intensives i han modificat el caràcter de l’ús de terra», va afegir l’oenagé.