La crisi bloqueja les reformes estrella del president Macron

«Difícil». Emmanuel Macron descriu així l’actual panorama econòmic i social. Amb una caiguda del PIB del 13,8% en el segon trimestre del 2020 –la caiguda més gran des del 1949– i la destrucció de 715.000 llocs de treball durant els últims sis mesos, més que difícil, sembla dificilíssim. Atrapat per la seva pròpia filosofia política, el president francès s’enfronta a una missió delicada: reactivar una economia fragilitzada per la crisi sanitària i portar a bon port els seus impopulars projectes estrella.

La gestió de l’epidèmia i la planificació d’un massiu pla de reactivació capaç de mantenir a la superfície l’economia han eclipsat durant els últims mesos l’agenda del president. No obstant, Macron no ha renunciat, ni pensa fer-ho, a la reforma de les pensions i de les prestacions d’atur. La primera, principal eix vertebrador de la seva política, va costar al president la vaga de transports més llarga de la història de França. La segona, inclosa al paquet de mesures destinades a liberalitzar el mercat laboral i considerada «profundament injusta» pels sindicats, podria despertar una nova mobilització general. Si bé, renunciar a qualsevol d’elles suposaria ‘de facto’ abdicar del seu tron reformista. Ahir van tornar a sortir al carrer els ‘armilles grogues’ a diverses ciutats franceses. La jornada es va saldar amb més de 200 detinguts.

«¿La reforma de les pensions s’ha de llençar a les escombraries? No. Seria un error», va insistir Macron el mes de juliol en una entrevista concedida a la premsa regional. «No podem ser un país que vulgui la independència, la recuperació social, econòmica i mediambiental [...] i, alhora, ser un dels països on menys es treballa durant tota la vida a Europa», va remarcar reprenent el seu habitual discurs. No obstant això, atesa la crisi econòmica i social que s’acosta, el cap d’Estat va deixar la porta oberta a possibles canvis en el seu contingut.

L’actual primer ministre Jean Castex, successor del principal ideòleg de la contestada reforma  Édouard Philippe, va anunciar al juliol l’ajornament del projecte relatiu a les pensions, que no reprendrà el debat fins a finals d’any. «Aplicarem un nou mètode reprenent la concertació en els pròxims mesos per millorar el seu contingut i la seva llegibilitat per als nostres conciutadans», va rematar el cap de l’Executiu.

Despesa pública

A l’espera de conèixer el veritable impacte de la crisi econòmica al mercat laboral, l’entrada en vigor de la reforma de l’atur serà ajornada fins al gener del 2021. Amb l’objectiu de reduir al màxim la despesa pública, l’estratègia del Govern se centra a endurir les condicions per cobrar les prestacions d’atur: fins ara, un aturat ha d’haver treballat com a mínim 4 dels 28 mesos anteriors al seu acomiadament; quan entri en vigor la nova normativa, s’exigirà un mínim de 6 mesos treballats durant un període de 24.

Segons les últimes estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística, la taxa d’atur podria assolir el 9,5% de la població activa a finals d’any a França. Les principals víctimes d’aquesta crisi econòmica desencadenada per la Covid-19 són els joves, així ho demostren els números: el mes de juliol, 550.000 de menors de 25 anys van passar a engrossir la llista de l’atur, un augment del 20% respecte al mes de febrer, just abans del confinament general de la població. En aquest context, obstaculitzar l’accés als subsidis podria accentuar encara més la crisi social. Un nou trencaclosques que podria entorpir l’agenda macronista.

I mentre els mesos venidors s’anuncien, si més no, incerts, Macron pensa ja en un futur llunyà. «Amb ‘France Relance’, tornar a tenir el destí a les nostres mans, construir la França del 2030», resa l’eslògan destinat a presentar el pla gegant de reactivació econòmica que mobilitzarà 100.000 milions d’euros –finançats en un 40% per fons europeus. «La veritable ambició [del pla] no resideix en la importància dels mitjans mobilitzats per donar suport a l’activitat a curt termini, sinó en la seva filosofia de transformació [...] Transformar el risc en sort, la crisi en oportunitat, invertint en primer lloc en les àrees més prometedores, les que sostindran l’economia i crearan els llocs de feina del demà. Aquesta és la nostra elecció: el futur i la projecció», continua el cap d’Estat, recuperant els seus vocables de predilecció: oportunitat, transformació i futur.

La transició ecològica, la cohesió social i territorial, així com la competitivitat empresarial, conformen els principals epígrafs del pla destinat a transformar l’economia francesa. L’objectiu és ambiciós: recuperar els nivells d’activitat anteriors a la crisi i reduir l’atur el 2022. Segons les estimacions de Jean Castex, la injecció de recursos es traduirà en la creació de 160.000 llocs de feina l’any vinent, una promesa arriscada en vista de la velocitat a què es destrueixen.

Ajuts a la inversió

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

No hi haurà una pujada d’impostos, juren i perjuren des de l’Executiu, que promet en canvi una baixada d’impostos sobre la producció de 20.000 milions d’euros en els pròxims dos anys per incentivar la competitivitat i la reindustrialització. Ajuts a la inversió, crèdits participatius, plans de foment d’ocupació per als més joves i la digitalització de les empreses, són algunes de les mesures incloses en el futurista projecte de reactivació.

Demostrar la seva eficàcia per transformar l’economia francesa i, sobretot, mantenir-la a la superfície, serà indispensable per al futur de Macron i del seu Govern. El temps corre i el balanç del seu quinquenni necessita més que mai sumar victòries de cara a les eleccions presidencials del 2022. Per ara, la seva estratègia reformista deixa molt a desitjar. Aquesta mateixa setmana, un informe realitzat pel ministeri de Solidaritats al costat de l’Institut Nacional d’Estadístiques, compromet l’eficàcia de les seves reformes fiscals del 2018, entre elles la controvertida reducció de l’impost  sobre la fortuna (ISF)  –considerat per molts com «un regal als rics». Les conclusions de l’estudi són poc encoratjadores: les desigualtats s’han agreujat amb les reformes i el seu pes a les arques públiques ascendeix a 2.900 milions d’euros, davant els 5.100 milions promesos per Macron.