Bolsonaro busca el vot dels seguidors de Lula gràcies al subsidi

«Mai hem tingut un Govern tan inepte», va dir Renato Janine Ribeiro a la revista ‘Piaui’.  En efecte, la «gripeta», com l’ha qualificat el capità retirat, ja ha matat unes 126.000 persones i n’ha infectat més de quatre milions.  Però Bolsonaro no s’ha privat d’aparèixer sense mascareta, ni tan sols quan estava contagiat. L’activitat econòmica ha caigut gairebé un 12% malgrat que el president va forçar la sortida del desconfinament. L’Amazònia fa front a una devastació rècord i Bolsonaro qualifica de «càncer» els defensors de l’ecosistema. S’ha institucionalitzat el racisme. Els assassinats van créixer un 6% durant el primer semestre malgrat el confinament. Malgrat la cadena de desencerts i les mostres repetides d’intolerància ideològica, la imatge presidencial tira endavant i navega sense contratemps a la vista.

A les xarxes socials, l’arma retòrica preferida de la ultradreta, s’ha pogut llegir que «mai en la història d’un país hi ha hagut un amor tan gran per un president com està passant amb Bolsonaro, amb una taxa d’aprovació del 79%». Tot i que es tracta d’una ‘fake news’, hi havia una veritat per a molts indiscutible: l’última enquesta de la consultora Datafolha diu que la valoració de Bolsonaro ha passat del 32% al 37%. «No em recolzo en cap enquesta. Les enquestes les veus al carrer», afirma, per la seva banda, el president. 

Credulitat

El Brasil és una fàbrica de serials. La pandèmia l’ha paralitzat i la cadena Globo es va veure obligada a reposar alguns dels seus antics èxits televisius com ‘La fuerza del querer’, del 2017, que explica la història de Bibí Peligrosa i el seu amor per un narcotraficant. Un personatge menor d’aquesta trama, Abel, resumeix alguns dels trets del president: creu que tot el que passa és voluntat divina. El mateix repeteixen els temples evangèlics que representen un dels pilars del bolsonarisme. Així com els pastors absolen des del púlpit el president per la seva responsabilitat en la política sanitària, perquè, entre altres raons, diuen, es tracta d’un càstig diví, molts dels entrevistats per Datafolha tampoc el culpabilitzen per la manera amb què va fer front la pandèmia.

Des de fa setmanes, Bolsonaro sembla immune a les ensopegades. El juny passat, l’horitzó del judici polític al Congrés es veia com a inexorable. Aquesta possibilitat s’ha allunyat, almenys momentàniament.  Una part de la societat es mostra indiferent als embolics del clan familiar. L’exjutge Sergio Moro va deixar el Govern quan va constatar que el president volia controlar la policia per protegir els seus fills. El senador Flávio Bolsonaro és sospitós de fer transaccions financeres il·legals.  A més, el seu exassessor, l’expolicia Fabrício Queiroz, està detingut després d’haver despullat una trama de corrupció que arriba fins a la primera dama, Michelle Bolsonaro.

«Quines ganes de rebentar-te la boca a cops», li va contestar el president a un periodista quan li va preguntar sobre aquests vincles. Sobre l’esquena del regidor carioca Carlos Bolsonaro recau l’acusació de dirigir el «ministeri de l’odi», com es coneix la xarxa de ‘fake news’ i difamacions. El diputat Eduardo Bolsonaro, interlocutor usual de Steve Bannon, l’exassessor de Donald Trump, també està assenyalat per accions similars.

Escenari de les municipals

Molts analistes polítics es pregunten si la popularitat del capità retirat continuarà el seu ascens fins al punt de consolidar el somni de ser reelegit el 2022. La clau del sobtat suport que li donen els sectors més pobres són els subsidis i el ministre d’Economia, el neoliberal Paulo Guedes, ja va avisar que s’acaben a final d’any.

Notícies relacionades

Sindicats de la salut acusen Bolsonaro de genocidi davant la cort de la Haia

Bolsonaro torna a desafiar el coronavirus: «¿De què tenen por? ¡Enfrontin-s'hi!»

 El 15 i 19 de novembre se celebren les eleccions municipals. Tot i que Bolsonaro va dir que no participaria a les campanyes proselitistes, passa el contrari. Quan falten més de dos mesos de la contesa electoral no deixa de gravar vídeos cridant a votar els candidats del seu espai o de fer-s’hi fotos. Si guanyen, el president es podrà vantar d’haver sigut el factor determinant.

La sort del Govern està també relacionada amb el que alguns observadors anomenen la «neutralització recíproca» de les principals forces, el Partit dels Treballadors (PT) i el Partit de la Socialdemocràcia (PSDB). Com assenyala Renato Janine Ribeiro, «Bolsonaro i la seva colla són febles, però treuen la força del buidatge de la política produït per l’odi que s’ha estès i, per cert, va portar l’antiga centredreta a convertir-se, justa i senzillament, en una dreta».