Brussel·les proposa un codi de colors per identificar zones de risc i evitar el caos en els viatges

Els rebrots del coronavirus en les últimes setmanes han provocat que molts estats membres a la Unió Europea comencin de nou a restringir de forma unilateral la lliure circulació de ciutadans procedents de determinats països sense cap tipus de coordinació. Una situació que ha generat confusió entre els viatgers i que amenaça de provocar un nou caos a les fronteres internes. Per evitar-ho, la Comissió Europea proposa als Vint-i-set aturar el problema unificant criteris i utilitzant un mapa de colors que faciliti la identificació de zones de risc.

«És molt important limitar la propagació del virus», però «amb les restriccions és difícil saber on viatjar i com», ha justificat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. «Necessitem més claredat i certesa, i per això proposem una estratègia comuna», ha afegit. Concretament, l’Executiu suggereix als 27 que tinguin en compte tres elements per definir potencials zones de risc: el nombre total de casos nous per 100.000 habitants en un termini de 14 dies, el percentatge de tests positius durant un període de set dies i el nombre de tests PCR realitzats en l’última setmana.

Brussel·les demana als governs que informin setmanalment el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) i que aportin també dades regionalment, per garantir que les potencials mesures restrictives s’apliquin exclusivament on siguin estrictament necessàries. A partir de la informació rebuda, l’ECDC actualitzarà cada dilluns el mapa europeu, amb quatre categories en funció del risc.

Zones de risc

En verd hi haurà les regions on el nombre de casos nous per 100.000 habitants sigui inferior a 25 durant els últims 14 dies i un percentatge de tests positius inferior al 3%. El color taronja s’aplicarà a les regions amb un nombre de casos inferior a 50 per cada 100.000 habitants durant dues setmanes i una taxa de positius en PCR del 3% o més. També estaran en taronja les zones que tot i que registrin menys d’un 3% de positius registrin entre 25 i 150 nous casos en 14 dies.

En vermell, i, per tant, en zona de màxim risc, es classificaran les regions amb més de 50 casos en un període de 14 dies i un percentatge de tests positius del 3% o superior, així com que registrin més de 150 casos. El pla de Brussel·les contempla també una quarta zona grisa per a aquelles regions que no aportin prou informació o que realitzin menys de 250 tests per cada 100.000 habitants. Qualsevol mesura, en tot cas, no pot ser discriminatòria i només quedarien exempts de les restriccions els treballadors essencials.

No denegar l’entrada a ningú

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En el seu pla, la Comissió Europea demana als governs europeus que no deneguin l’entrada a cap ciutadà europeu, ni tan sols als que procedeixin de zones vermelles i grises. «Creiem que a cap ciutadà de la UE se li ha de denegar l’entrada a cap altre país de la UE», ha explicat en un vídeo Von der Leyen. Al seu lloc, Brussel·les recomana als estats membres que privilegiïn l’ús de test davant les quarantenes i que informin de canvis i futures restriccions una setmana abans de la seva entrada en vigor.

«La cacofonia de regles nacionals a la UE és excessiva. Necessitem simplificar les coses», ha defensat el comissari de Justícia, Didier Reynders, durant la presentació de la recomanació sobre la qual s’hauran de pronunciar ara els Vint-i-set. Un debat que ja ha arrencat en el Consell, però que genera encara discrepàncies importants, atès el diferent punt de partida pel que fa a tests, rastrejos i resiliència del sistema sanitari. Moltes delegacions consideren, a més, que les propostes de la Comissió són excessivament ambicioses i que van massa lluny. «Degut a les diferències existents a la UE i que la responsabilitat és sobretot nacional, una coordinació més estreta requerirà molt esforç», admeten fonts diplomàtiques.