Els abusos sexuals a menors, l'altra epidèmia que assola el Brasil

El recent avortament legal practicat a una nena de 10 anys a l’estat de Pernambuco, víctima de sistemàtiques violacions perpetrades pel seu oncle al llarg de gairebé un lustre, ha tret a la llum un dels grans drames socials del Brasil: cada 60 minuts, quatre menors de fins a 13 anys van passar pel mateix ‘via crucis’ o altres abussos sexuals l’any passat. Les conclusions de l’Anuari de Seguretat Pública del 2019 espanten: es presenten 96 denúncies diàries. «Estem davant d’una altra epidèmia. El Brasil no aconsegueix veure la dimensió d’aquesta violència silenciosa en la qual les víctimes callen o són callades», diu Luciana Temer, directora de l’oenagé Instituto Liberta. D’acord amb Temer, aquesta crua realitat està tan «naturalitzada» que «la gent ja no fa cas» a una adolescent embarassada i només «comença a parar atenció» en les que pateixen la mateixa circumstància als 10 anys.

El Fòrum Brasiler de Seguretat Pública dona compte que el gegant sud-americà va registrar durant el 2018 el seu índex més elevat de dones violades. Els 60.041 atacs d’aquell període donen un resultat de 180 cada 24 hores. El 54% de les víctimes van ser menors de 13 anys. No obstant, Temer considera que aquestes xifres no informen de tota la dramàtica realitat perquè només es basen en les dades que aporten hospitals i comissaries. En les estadístiques falten les tragèdies silenciades. «Tota nena embarassada fins als 14 anys va ser violada, sense importar les circumstàncies», observa l’exsecretària de Joventut, Esport i Oci de l’Estat de São Paulo.

L’estupre és un dels casos que contempla la llei per autoritzar la interrupció de l’embaràs. Els altres dos són anencefàlia o amenaça per la vida de la mare.  L’última dècada mostra que cada setmana s’ha practicat un avortament en nenes de 10 a 14 anys. El diari paulista ‘Folha’ ha consignat al seu torn que el 66% d’aquestes intervencions ha involucrat afrobrasileres.

La intolerància

L’Institut Liberta ha comptabilitzat 84 embarassos de nenes entre els 10 i 14 anys durant els últims tres mesos marcats pel confinament. Fins a l’avortament practicat diumenge passat a Pernambuco havien tingut lloc 34 més en aquest grup d’edat. Aquest últim episodi ha tingut més ressò mediàtic a causa de l’intent de desenes d’ultradretans de prendre per assalt l’hospital per impedir la intervenció, recolzada per un dictamen judicial.

El discurs dels grups antiavortistes pot arribar al paroxisme. La Secretaria d’Educació de l’Estat de São Paulo es va veure obligada aquest dimecres a cessar una mestra que havia justificat a les xarxes socials la violació de la noia de 10 anys. «No va ser violència. Ella havia tingut sexe durant quatre anys amb aquest home. Hauria d’haver estat ben pagat. Els nens es defensen plorant amb la seva mare, ¿per què aquesta nena no ha plorat mai?».

El cas de la ministra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El Front Parlamentari Evangèlic no va arribar al punt de la mestra paulista, però va lamentar l’avortament. «Si hagués esperat més setmanes, hauria pogut salvar una vida (la del fetus). El nen estaria en una situació perfecta per haver sobreviscut a una cesària», va dir el diputat Silas Câmara en un to compartit dies abans per la ministra de Dona, Família i Drets Humans, Damares Alves, que també és pastora evangelista i, segons el seu propi testimoni, va ser violada de petita per dos religiosos que visitaven sovint la seva família. Als 10 anys va pensar a suïcidar-se amb verí per a rates, però va desistir quan, segons assegura, es va trobar amb Jesús en un arbre de guaiaba. Alves continua convençuda que l’avortament és un delicte de proporcions. L’Església Catòlica va tenir el seu moment de coincidències polítiques amb els pentecostals televisius. Pel president de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil (CNBB), Dom Walmor Oliveira de Azevedo, arquebisbe de Belo Horizonte, a Pernambuco es va cometre un «crim abominable».

Les impugnacions de l’avortament que la víctima de la violació va reclamar a crits davant el jutge tenen, als ulls d’alguns analistes, substrats polítics més inquietants. Alexa Solomon ha detectat cert «empoderament del mal» en les xarxes socials. «Sí. Vaig utilitzar el terme ‘malícia’», va afegir sobre les arengues extremistes. «S’està gestant una cosa molt dolenta entre nosaltres», va reblar.