Bolívia compleix vuit dies de protestes per l'ajornament de les eleccions

Bolívia va complir aquest dilluns vuit dies de protestes en contra de l’ajornament de les eleccions, els efectes de les quals posen més en risc el seu precari sistema de salut enmig d’una pandèmia que ha provocat almenys 6.400 morts i més de 90.000 contagis. Els sectors mobilitzats a instàncies de la Central Obrera Boliviana (COB) i l’anomenat Pacte d’Unitat, que agrupa sindicats, i sectors afins al Moviment al Socialisme (MAS), el partit de l’expresident Evo Morales, mantenen tallades diverses carreteres després de dos intents fallits de diàleg. El conflicte polític no només se sent en hospitals, per l’escassetat de productes, sinó en diferents seccions d’una economia ja profundament colpejada per la crisi sanitària. L’any tancarà amb una caiguda del PIB de gairebé sis punts.

«El MAS ha d’aixecar els bloquejos que li fan molt mal al país, i el Tribunal Superior Electoral (TSE) ha de donar certesa sobre la data de l’elecció», va demanar la presidenta interina, Janine Áñez.  Morales va obrir després la porta d’una eventual negociació. «Convoco dirigents socials i poble mobilitzat a considerar proposta esborrany d’Acta d’Entesa treballada per organitzacions socials i  el TSE, amb l’ONU com a testimoni, perquè el 18 d’octubre sigui, amb llei, data definitiva, impostergable i inamovible d’eleccions», va dir dilluns a la nit. Aquell mateix dia havia sigut decidit per les autoritats electorals setmanes enrere en reemplaçament del 6 de setembre, al·legant els problemes derivats de la Covid-19. En aquell moment es van desencadenar les accions de rebuig la COB, el MAS i els moviments socials, sota l’amenaça, fins i tot vigent, d’una vaga general indefinida. La situació s’ha empantanegat al punt que ja no hi ha temps per convocar als comicis el mes que ve i tampoc marge polític per fer-los al novembre. Tant el Govern com els seus adversaris es veuen obligats a cedir per no agreujar els problemes.

«El balanç final mostra que tots els actors polítics rellevants coincideixen en estar disposats a firmar un acord que fixi de manera definitiva el 18 d’octubre com a data dels nous i postergats comicis, i no obstant el país segueix bloquejat, la qual cosa clarament obliga a buscar quins interessos s’amaguen darrere de les postures maximalistes i intransigents, de les quals hi ha abundant memòria en la història política boliviana», va assenyalar el diari ‘La Razón’ en la seva editorial.

Avanza imparable la #HuelgaGeneral en #Bolivia. Se bloquean carreteras en todo el país. En las provincias andinas de Cochabamba, suenan el claxon 'Pututu', los líderes indígenas lo tocan para llamar a su pueblo a la batalla!
Abajo la dictadura golpista!pic.twitter.com/TVKH5h2fiV

— Manel Márquez (@manelmarquez) 7 de agosto de 2020

Alerta als hospitals

El Govern interí ha denunciat que els bloquejos impedeixen el pas de cisternes i camions que porten oxigen medicinal, productes mèdics i fins i tot aliments, tot i que els mobilitzats asseguren que els estan permetent avançar. El pont aeri disposat per traslladar l’oxigen a les regions on fa falta no ha sigut suficient per cobrir les necessitats d’hospitals en departaments com La Paz i Cochabamba, on diversos centres de salut es van declarar en emergència.  Els metges han advertit que les provisions s’esgoten i posen en risc els malalts de coronavirus, així com altres pacients, entre ells 12 nens nounats a l’Hospital de la Mujer a la capital. «En el moment que els treguin l’oxigen d’imprevist, es moren», va alertar el doctor Luis Bedregal, neonatòleg. La falta d’aquest element ha provocat la mort d’almenys una trentena de persones, segons el Ministeri de Salut.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El temor d’una tensió encara major flota en l’aire. Luis Fernando ‘el Macho’ Camacho, l’empresari que va tenir un paper protagònic els dies previs al cop d’Estat contra Evo Morales, el novembre passat, ha decidit liderar accions paraestatals per «desmuntar» els bloquejos de les carreteres.  Camacho expressa els interessos de Santa Cruz, la regió més rica del país.  Però la seva amenaça preocupa el mateix Govern provisional que va ajudar a dissenyar. El viceministre de Seguretat Ciutadana, Wilson Santamaría, li va demanar que es quedi a casa seva. «Amb ell compartim el nostre antimasisme, però vull sol·licitar-li que no impulsi la violència en plena pandèmia».

La possibilitat d’aconseguir un acord perquè finalitzin les protestes és molt fràgil perquè els sectors més radicals del Govern busquen proscriure electoralment al MAS. Mentre Morales es mostrava procliu a la negociació, la Fiscalia de La Paz admetia una denúncia contra l’exmandatari i els candidats a la presidència i vicepresidència del seu partit, Luis Arce i David Choquehuanca, amplis favorits a les enquestes,  per «terrorisme i genocidi».  Les autoritats els responsabilitzen del creixement de les defuncions i infeccions per Covid-19 com a conseqüència dels talls de carretera i les mobilitzacions. L’acusació inclou també el principal dirigent de la COB, Carlos Huarachi. «La decisió del Govern de facto de portar un comboi amb oxigen de Santa Cruz a La Paz per on hi ha bloquejos, quan es pot per altres vies, és una provocació que busca violència. Diàleg és la solució», va assenyalar Morales des del seu exili a l’Argentina.