La dreta més radical brasilera exigeix duresa a Bolsonaro

¿Es pot estar políticament més a la dreta que Jair Bolsonaro? La vida del Brasil ho demostra cada vegada que ressonen veus neonazis o els desitjos de construir una nació gairebé teocràtica. El torrent reaccionari no és nou. A principis de la dècada dels trenta i en el context de la Gran Depressió va sorgir l’Acció Integralista Brasilera (AIB), que va arribar a comptar amb un milió de membres. El seu líder, Plínio Salgado, volia ser una versió tropical de Benito Mussolini. El 1938 va intentar aconseguir el poder per les armes. Va haver d’escapar-se a Portugal.

Els èmuls o nostàlgics de Salgado s’han reconvertit al bolsonarisme i exigeixen al president que sigui conseqüent amb la promesa de no negociar mai amb els partits de centre. Però resulta que Bolsonaro està en dificultats per la seva gestió de la pandèmia i són molts els que demanen que se’l sotmeti a un judici polític. Als extremistes no els importa. Volen que el gir a la dreta sigui radical i ho fan saber a la gran caixa de ressonància en què s’ha convertit la xarxa social Parler. El mateix mandatari i els seus fills han recomanat la seva utilització.

Igual que Olavo de Carvalho, el guru dels més intransigents, que veu l’actual Brasil i Donald Trump com a frens a la «globalització comunista». Es reuneixen a Parler perquè no té els límits que han imposat Facebook, Twitter i Instagram. Afloren allà els cridats a tancar el Parlament i linxar els membres del Tribunal Suprem, l’atac contra els homosexuals i la negació de la ciència. L’aplicació ja ha sigut descarregada per gairebé 40.000 persones en poques setmanes.

Una metralleta com a fetitxe

Aquests usuaris ultres, com Sara Winter, a qui li agrada fotografiar-se amb una metralleta, el seu fetitxe, volen que el Govern s’endureixi més. Per això lamenten que el secretari de Cultura, Roberto Alvim, dimitís el gener només per haver parafrasejat en un discurs Joseph Goebbels mentre sonava la música de Richard Wagner, el compositor favorit de Hitler.  Igual que el sortint ministre d’Educació, Abraham Weintraub, Alvim menysprea sense rubor els «indígenes» i fins i tot «gitanos».

Tot i que el nazisme és un crim al Brasil, segons una llei de 1989, la secretaria de Comunicació Social de la Presidència va cridar la població a eludir el confinament durant el començament de la pandèmia sota la consigna «el treball allibera», la mateixa que encapçalava l’entrada al camp de concentració d’Auschwitz.

Disposats a tot

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

D’acord amb l’antropòloga Adriana Dias, de la Universitat Estatal de Campinas (Unicamp), al juny hi havia 349 cèl·lules neonazis al Brasil. Els que participaven en aquests grups superaven les 7.000 persones. La majoria es troben al sud del país, on al seu torn s’ha incrementat de manera exponencial la compra d’armes. 

Només entre gener i abril s’han registrat 48.300 armes noves a tot el territori. Una xifra que no té precedents i espanta. En cada mobilització –gairebé sempre sense mascareta– aquests sectors avisen que estan disposats a tot. Fins i tot a disparar.