crisi al país sud-americà

L'oposició crida a boicotejar les eleccions parlamentàries a Veneçuela

Un total de 27 partits decideixen rebutjar la contesa organitzada pel Consell Nacional Electoral (CNE) per al 6 de desembre

Una facció de forces opositores que no responen al diputat Guaidó consideren, no obstant, que s'ha de fer fora Maduro amb vots

zentauroepp52309000 self proclaimed interim president of venezuela and oppositio200217125233

zentauroepp52309000 self proclaimed interim president of venezuela and oppositio200217125233 / Ariana Cubillos

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Els comicis parlamentaris del 6 de desembre són molt lluny d’apaivagar el profund conflicte veneçolà. Els 27 partits opositors alineats amb el diputat Juan Guaidó han decidit no participar en les eleccions convocades per les autoritats electorals que responen al president Nicolás Maduro. «El règim, utilitzant el control que exerceix sobre tots els poders públics, va acabar amb la possibilitat de tenir qualsevol tipus d’elecció lliure i competitiva», consideren aquestes forces. «Som demòcrates i creiem en la unitat nacional: per això decidim no col·laborar amb l’estratègia de la dictadura i convocar totes les forces socials i polítiques del país a la construcció d’un nou pacte unitari i nova ofensiva democràtica en què, al costat del poble i la comunitat internacional, ens mobilitzem per aconseguir la salvació de Veneçuela». 

El comunicat, fet públic aquest diumenge, està subscrit per Acció Democràtica, Copei, Primer Justícia i Voluntat Popular, els principals suports de Guaidó, a més d’altres agrupacions menors, entre les quals, Bandera Roja, Esquerra Democràtica i el Partit Progressista. «Mentre que l’Assemblea Nacional (AN) va instal·lar un Comitè de Postulacions electorals, pluralment integrat fins i tot amb diputats de la fracció del règim, amb la finalitat de designar un nou Consell Nacional Electoral (CNE), l’il·legítim Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Maduro, usurpant les competències constitucionals del parlament, va designar írritament els cinc rectors principals i els 10 suplents de l’ens electoral». D’aquesta manera, sostenen, s’ha «avortat la possibilitat que els veneçolans tinguéssim un àrbitre comicial independent i confiable».

Una història d’enfrontaments

El plet entre el madurisme i els seus oponents es remunta al 2014 i va tenir diversos moments àlgids. L’oposició va derrotar fa cinc anys a les urnes el madurisme i va obtenir la majoria absoluta de l’Assemblea Nacional (AN). A partir d’aquell moment, va intentar forçar sense sort la sortida del poder de l’hereu d’Hugo Chávez. Es van viure moments dramàtics el 2017, quan la disputa política va deixar als carrers desenes de morts. El 2018 part d’aquest conglomerat es va negar a participar de les eleccions que van habilitar el segon període de Govern de Maduro. Mesos més tard, el Congrés va desconèixer la seva autoritat i Guaidó es va autoproclamar president «encarregat», amb el reconeixement immediat dels Estats Units i 54 governs més. En l’actualitat, el Parlament es troba dividit i un sector minoritari, liderat pel diputat Luis Parra, ha acceptat les regles de joc electorals.

Per a Guaidó, les eleccions del 6 de desembre estan «condemnades al fracàs» perquè han sigut convocades per «un règim en agonia»·. No obstant, va advertir que no n’hi ha prou amb rebutjar-les. «És clau mantenir-se units exercint la majoria enmig de l’emergència». La pressió internacional, amb la seva seqüela de sancions econòmiques, ha aprofundit la debacle sistèmica de l’economia. Però Maduro no ha perdut el control dels ressorts estatals. Durant la pandèmia, que ha provocat 174 morts i 20.206 infectats per Covid-19, el Palau de Miraflores va reforçar el control polític i territorial.

Per la seva banda,  Henri Falcón, que, com a candidat d’Avançada Progressista va quedar en segon lloc en les presidencials del 2018, va cridar a participar a les eleccions del desembre. «El pacte per salvar Veneçuela requereix astúcia, intel·ligència, acords.  La força del vot tomba el Govern; l’abstenció el cargola», va dir. «Qui fotran convocant l’abstenció i el no-res? ¿A Maduro? ¿O a la majoria que vol sortir d’aquest Govern?».

L’estratègia oficial

Notícies relacionades

Maduro va ordenar dies enrere al seu ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez, que construeixi una «aliança perfecta» de partits i organitzacions socials de cara a les legislatives per «treure els colpistes i entreguistes» de l’Assemblea Nacional.  El Partit Comunista de Veneçuela (PCV) i Pàtria per a Tots (PPT) són els desencisats companys de ruta del madurisme.

La postura anunciada pel sector opositor que respon a Guaidó es coneix una setmana després que el Regne de Noruega tornés a explorar la possibilitat d’una sortida negociada de la crisi històrica veneçolana amb la participació de les principals forces en pugna. Les possibilitats d’èxit de la nova gestió no s’entreveuen en l’horitzó.