Fortes protestes a Bolívia per demanar eleccions

Jeanine Áñez va retornar a les seves funcions com a mandatària interina de Bolívia després de més de dues setmanes d’aïllament pel contagi de la Covid-19. Es va trobar un país convulsat. L’oposició va fer massives protestes en defensa de la realització de les eleccions presidencials el 6 de setembre. El Tribunal Suprem Electoral (TSE) va fixar una nova data el 18 d’octubre, però existeix el temor que la contesa torni a ajornar-se.

El Govern provisional, sorgit del cop d’Estat de novembre passat, al·lega que la situació derivada d’una pandèmia que ha provocat la mort de 2.647 persones, i n’ha contagiat 71.181, no genera les condicions per celebrar els comicis. La crisi sanitària és severa a Bolívia, un dels països més afectats del món pel coronavirus si es té en compte la seva població, d’11,4 milions d’habitants. Els hospitals es troben a punt del col·lapse. Però el Moviment al Socialisme (MAS), el partit de l’expresident Evo Morales, favorit a les enquestes, creu que el Govern intentarà per tots els mitjans evitar el seu retorn al poder, i per això dificulta una sortida electoral de la crisi política.

Áñez va qualificar d’«irresponsables» i «roïnes» les mobilitzacions en les quals van convergir el MAS i la Central Obrera Boliviana (COB). «No hem de pensar només en política», es va queixar. Les protestes es van succeir en diferents ciutats, però van tenir especial repercussió a Cochabamba, a gairebé 400 quilòmetres de La Paz, i El Alto, la populosa ciutadella que envolta a la capital, a uns 4000 quilòmetres d’altura. «Saludem el gran esforç del poble que, malgrat totes les dificultats, s’ha manifestat avui per la vida i la democràcia. És la gran consciència dels bolivians que saben que els grans problemes es resoldran amb unitat per la nostra dignitat i sobirania», va dir Morales des de Buenos Aires, on es troba exiliat.

Saludamos el gran esfuerzo del pueblo que, pese a todas las dificultades, se manifestó hoy por la vida y la democracia. Es la gran conciencia de los bolivianos que saben que los grandes problemas se resolverán con unidad por nuestra dignidad y soberanía.#VamosASalirAdelante pic.twitter.com/Dz44HjhegW

— Evo Morales Ayma (@evoespueblo) 28 de julio de 2020

El secretari executiu de la COB, Juan Carlos Guarachi, va intimar les autoritats electorals a retractar-se. Altrament, Bolívia serà escenari d’una vaga general a partir del 3 d’agost. «El poble demana a aquest Govern complir la data de les eleccions, prou de pròrrogues a títol de la pandèmia, que l’han anat polititzant: ni tan sols han arribat a temps els respiradors i els insummes de bioseguretat», va dir el dirigent durant l’anomenat «ajuntament del milió» realitzat a El Alto.

Desgastar Áñez

El Govern considera que el sindicalisme i el MAS busquen desgastar políticament Áñez, el futur electoral del qual s’ha desdibuixat ostensiblement des que va començar la pandèmia. Les forces que van derrotar Morales als carrers a finals del 2019 no tenen un candidat fort per competir amb Luis Arce, l’exministre d’Economia d’Evo Morales i abanderat del partit en els comicis que es troben en els llimbs.

Notícies relacionades

La titular de Salut de Bolívia, setena ministra contagiada de Covid

Un altre ministre dona positiu per Covid a Bolívia

El ministre interí de la Presidència, Yerko Núñez, va acusar l’oposició d’incomplir les mesures de distanciament social i l’ús de mascaretes. Els que van convocar a les protestes, va advertir, podrien ser acusats de delictes contra la salut pública. El ministre de l’Interior, Arturo Murillo, va minimitzar la capacitat de convocatòria dels seus adversaris. «Gràcies, poble d’El Alto, per cuidar les seves vides, gràcies per no sortir i exposar-se. Aquestes mostres de salvatgisme són la veritable cara dels fracassats, volien convulsar i no van poder. Esperem que aquesta petita mobilització no generi gaires contagis i no lamentar pèrdues humanes».

Gracias pueblo alteño por cuidar sus vidas, gracias por no salir y exponerse. Estas muestras de salvajismo son la verdadera cara de los fracasados, querían convulsionar y no pudieron.
Esperemos q esta pequeña movilización no genere muchos contagios y no lamentar pérdidas humanas. pic.twitter.com/iBjaRbEq7j

— Arturo Murillo (@ArturoMurilloS) 28 de julio de 2020

Les eleccions, que han de facilitar la renovació del Congrés bicameral, hegemonitzat pel MAS, busquen omplir el buit derivat de l’anul·lació de la contesa d’octubre passat. En aquella oportunitat, Morales es va declarar vencedor per a un quart mandat consecutiu en el primer torn. Les denúncies de frau de la dreta, que es troben encara sota investigació judicial, van conduir el seu Govern a un atzucac. La seva sortida de l’Executiu es va accelerar després de les pressions de la policia i les Forces Armades.