Més de 1.200 civils morts des de començament d'any a l'Afganistan malgrat l'acord de pau

La guerra de l’Afganistan ha acabat amb la vida de més de 1.200 civils i n’ha deixat ferits més de 2.100 en els primers sis mesos del 2020 malgrat l’acord de pau firmat pels talibans i els Estats Units el 29 de febrer a Doha (Qatar), segons l’últim informe de la Missió d’Assistència de les Nacions Unides al país centreasiàtic (UNAMA).

La xifra de baixes civils suposa un 13% menys que el balanç del mateix període del 2019, però l’informe deixa clar que no hi ha hagut reducció de les víctimes civils provocades pels talibans i les forces de seguretat afganeses.

La principal raó per al descens de les baixes civils és la reducció d’operacions realitzades per les forces militars internacionals i dels atacs de la província del Khorasan, la filial afganesa d’Estat Islàmic.

«En un moment en què el Govern de l’Afganistan i els talibans tenen una oportunitat històrica d’afegir-se a la taula de negociació per a unes converses de pau, la tràgica realitat és que els combats continuen provocant un terrible mal als civils cada dia», ha denunciat la representant especial de les Nacions Unides per a l’Afganistan, Deborah Lyons.

«Emplaço les parts a fer una pausa i a reflexionar sobre els esgarrifosos incidents i sobre el mal que estan causant als afganesos, com queda documentat en aquest informe, així com a adoptar una acció decisiva per aturar la carnisseria i asseure’s a la taula de negociació», ha remarcat Lyons, que és també el cap de la UNAMA.

Assassinats i segrestos

Les forces antigovernamentals continuen sent les responsables de la majoria de les baixes civils. L’informe de la UNAMA documenta un clar augment de les víctimes civils provocades pels talibans amb artefactes explosius improvisats activats per pressió, així com per segrestos que acaben amb tortures i execucions sumàries.

El document de la Missió d’Assistència de les Nacions Unides assenyala que el 58% de les víctimes civils són provocades per les forces antigovernamentals i atribueix als talibans la responsabilitat per la mort de 580 civils i per les lesions a 893 més entre l’1 de gener i el 30 de juny.

Les baixes civils atribuïdes a les forces de seguretat afganeses han augmentat un 9%, principalment per atacs aeris i per combats terrestres. En aquest context, les baixes civils causades per atacs aeris de la Força Aèria afganesa en el primer semestre del 2020 s’han triplicat en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Mort de nens

En total, les forces de seguretat afganeses han sigut responsables del 23% de les víctimes civils, i han acabat amb la vida de 281 persones i han provocat ferides a 588. Les forces lleials al Govern de Kabul han sigut les responsables de la majoria de les morts de nens registrades en la guerra.

Durant el segon trimestre, la UNAMA no ha documentat baixes civils provocades per les forces militars internacionals. Els combats terrestres continuen sent la causa principal de les baixes civils, en la majoria dels casos (dos terços del total) per foc indirecte en zones poblades.

L’ús d’artefactes explosius improvisats, ja sigui en atacs suïcides o en atacs amb bombes, ha sigut la segona causa de baixes civils, seguida pels assassinats selectius.

Els efectes de la pandèmia

La UNAMA ha assenyalat que està «especialment preocupada» pels atacs deliberats contra civils, inclosos líders religiosos, treballadors sanitaris, activistes, cooperants, periodistes i membres del sector judicial.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

L’informe de la missió de les Nacions Unides indica que la guerra ha acabat amb la vida de 138 dones i 340 nens durant el primer semestre del 2020 i alerta que els menors són «especialment vulnerables» davant el reclutament per les parts en conflicte, inclòs el seu ús com a nens soldat en plena pandèmia de coronavirus.

Finalment, l’anàlisi de la UNAMA adverteix que la pandèmia ha reduït dràsticament la capacitat de les víctimes de la guerra per recuperar-se, per la qual cosa ha demanat a les parts enfrontades que frenin la violència i afrontin les necessitats i drets de les víctimes del conflicte.