Sánchez es prepara per fer «renúncies» en el fons europeu

L’optimisme  amb què Espanya encarava la defensa de la seva posició a Europa ha disminuït en l’última setmana. Primer, dijous passat, Nadia Calviño va fracassar en el seu intent de presidir l’Eurogrup. Després, la gira de Pedro Sánchez per diferents països (Portugal, Holanda, Alemanya, Suècia i França) davant el transcendental Consell Europeu que abordarà els fons de reconstrucció per la crisi del coronavirus ha provocat que l’Executiu assumeixi que l’acord encara està lluny, que probablement no arribarà en la cita de divendres i dissabte, i que caldrà esperar a una altra cimera a finals de mes.

El president també ha anat canviant el seu discurs. Quan va iniciar aquesta sèrie de viatges, fa 10 dies a Lisboa, va insistir que la quantitat mínima dels fons havia de ser de 750.000 milions d’euros, la majoria en transferències, no en crèdits, tal com va plantejar en la seva proposta original la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen. Aquest dimecres, en canvi, es va mostrar disposat a fer «renúncies» amb l’objectiu del consens.

«Tots hem de fer un esforç i fer renúncies per arribar a un acord. Tots haurem de cedir en alguna posició», va dir Sánchez a Suècia. Al seu costat, el primer ministre del país nòrdic, el socialdemòcrata Stefan Löfven, va plasmar la distància que el separa del president espanyol. «El que és problemàtic per nosaltres és el volum del fons, i que sigui en transferències i no en crèdits. Nosaltres volem que siguin crèdits, no transferències», va explicar.

Suècia, amb Holanda, Àustria i Dinamarca, forma part del grup de països anomenats ‘frugals’, molt crítics amb els fons de reconstrucció tal com estan esbossats. No només volen rebaixar la quantitat de diners i que sigui en tot cas a tornar, una cosa que planteja greus problemes als països més afectats per la pandèmia, com Itàlia i Espanya, que ja tenen elevats nivells de deute. També defensen que hi hagi condicions lligades a la recepció d’aquestes quantitats, una cosa que podria donar peu a ajustaments.

La rigidesa d’Holanda

Notícies relacionades

Rutte desafia Sánchez i li demana una solució per al fons de reconstrucció

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Govern, tot i així, observa diferències entre Suècia i Holanda. La Moncloa considera que el primer ministre d’aquest últim país, el liberal Mark Rutte, amb qui Sánchez es va entrevistar dilluns (no hi va haver compareixença conjunta), manté una posició molt més rígida. Reclama, per exemple, que l’aprovació dels plans de cada país amb els fons hagi de comptar amb la unanimitat del Consell, una cosa que li donaria capacitat de veto sobre iniciatives que Espanya i Itàlia consideren absolutament domèstiques.

Sánchez no va aconseguir moure Rutte durant la seva recent entrevista. Amb Löfven hi va haver més sintonia, segons la Moncloa. El president es va esforçar a convèncer el primer ministre suec que pensa «accelerar» la ja iniciada modernització de l’economia espanyola, en matèries com la digitalització i la lluita contra la crisi climàtica, un afer molt sensible al país nòrdic. «El Govern està plenament compromès amb aquestes metes, per ser cada vegada més resilients», va dir el cap de l’Executiu.