La Xina afronta les pitjors inundacions en diverses dècades

Les pertinaces i torrencials pluges que han caigut des del juny estan provocant inundacions a bona part de la Xina i han empès el Govern a dictar mesures «en mode de guerra» per evitar que es repeteixi la catàstrofe de dues dècades enrere. Pequín ha elevat l’alerta al segon nivell més alt després de mesurar les destrosses i escoltar els inquietants pronòstics meteorològics.

Les inundacions han afectat 27 de les 31 províncies, causat 141 morts, afectat 40 milions de persones, forçat l’evacuació precipitada de més de dos milions i destruït 28.000 vivendes, segons l’últim balanç oficial. Les imatges mostren pobles i ciutats negats, soldats rescatant veïns de les teulades i llanxes solcant el que abans eren carrers. Wuhan, l’epicentre del coronavirus, figura entre les zones més castigades. Ahir els seus dirigents parlaven d’una «situació extremadament greu» i els seus 11 milions d’habitants, que aquests dies s’afanyen a amuntegar sacs terrers als marges fluvials, suporten un altre estat d’alerta quan encara no s’havien recuperat de la pandèmia.

A la província de Jiangxi s’han enviat 190 barcasses, 3.000 tendes de campanya i 10.000 lliteres. Els nivells al llac Poyang, el més gran d’aigua fresca del país, superen en diversos metres els registrats en les tràgiques inundacions de 1998. Fins i tot les remotes províncies del Tibet i Xinjiang han patit els embats de les aigües.

Període crític

L’escenografia respon a la de qualsevol desastre natural a la Xina, amb l’Exèrcit mobilitzat a les regions més afectades per dirigir les tasques de rescat i el president, Xi Jinping, ordenant als líders provincials que apressin la resposta i demanant coratge a la ciutadania. «La Xina ha entrat en un període crític per controlar les inundacions», va alertar el president el cap de setmana.

El Ministeri de Recursos Aqüífers suggereix un context dramàtic, amb situacions de risc en 433 rius del país i 33 en els seus màxims històrics. Les previsions anuncien més pluges aquesta setmana i preocupa que la crisi present s’encavalqui amb la temporada del monsó, que comença a l’agost.

Les inundacions no són rares durant l’època humida al centre del país, però aquest any les pluges s’han avançat al juny i caigut amb més virulència. Les tragèdies humanes i la ruïna de les collites han sigut cícliques a la conca del Yangtzé, la cicatriu fluvial que divideix longitudinalment el país. Les crescudes han causat 300.000 morts des de mitjans del segle passat però les millores en el monitoratge hidrològic i en els protocols de reacció han minimitzat els danys.

Una presa per domar el riu 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Amb la construcció de la gegantina Presa de les Tres Gorges es buscava domar un riu que ha donat tanta vida com mort al país. El projecte es va aprovar amb la memòria encara fresca dels 4.150 morts i 160.000 milions de iuans (uns 20.000 milions d’euros) en danys de les inundacions de 1998. Els experts asseguren que la mastodòntica obra, inaugurada el 2003, minimitza el risc. També tranquil·litza que aquells infrahabitatges que van ser la tomba de molts veïns s’hagin rellevat per sòlids edificis de dues i tres plantes.

La crisi agreuja l’‘annus horribilis’ xinès. El Govern ha patit les protestes violentes a Hong Kong i la victòria nacionalista a Taiwan, ha col·leccionat plets amb Washington i ha bregat amb la pitjor pandèmia de les últimes dècades. Les inundacions i lliscaments de terres, que han tallat les comunicacions a vastes zones de l’interior, arriben quan Pequín intuïa els brots verds en la seva economia. El Govern ja ha destinat un paquet especial d’uns 40 milions d’euros per compensar les terribles pèrdues que s’intueixen.