Operació fugida de Hong Kong

La recent llei de seguretat nacional ha accentuat la pulsió per desaparèixer d’alguns hongkonguesos. Van desaparèixer de les xarxes socials per netejar els seus rastres activistes problemàtics i s’esforcen ara per desaparèixer de Hong Kong. Les dotzenes d’agències d’immigració a l’excolònia viuen dies intensos, de telèfons timbrant sense parar i urgents peticions amuntegades.

«L’endemà a l’aprovació de la llei rebem més d’un centenar de trucades quan normalment rebem entre 10 i 15», revela per telèfon Andrew Lo, president de l’Agència Anlex. El seu perfil de clients ha passat de hongkonguesos acabalats de mitjana edat a «tota mena de gent, dels 18 als 80 anys».

Fugen els estudiants que endevinen el final de les llibertats, fugen els empresaris inquiets amb els seus negocis i estalvis i fuig el miler de delinqüents econòmics xinesos, funcionaris corruptes majoritàriament, que han disfrutat del botí robat a Hong Kong amb la serenitat de saber-se intocables.

Exili ineludible

La llei va convèncer el Gabriel, d’uns trenta anys, que l’exili era ineludible després d’haver-lo menyspreat durant mesos. «Em sento culpable, per haver fracassat en el nostre objectiu i per deixar enrere la ciutat, però tinc ja la sensació que no es pot fer més. No vull acabar a la presó ni que els meus fills creixin en aquest Hong Kong», assenyala per telèfon.

En aquesta llei veuen molts hongkonguesos el final de l’oasi de llibertats al magma xinès que havien disfrutat amb la fórmula d’«un país, dos sistemes». Castigarà la secessió o subversió, delictes habituals en el dret comparat, però temen que siguin interpretats amb l’elasticitat de l’interior malgrat el compromís de castigar només la minoria vandàlica.

Les tossudes al·lusions a la llei, no obstant, desatenen el complex quadro social i econòmic. La confrontació sense final a la vista ha esgotat molts i aquella esplendor de Hong Kong ha quedat molt enrere. Escassegen les bones feines i s’han aguditzat els endèmics problemes de vivenda. Sobre Hong Kong penja ara l’amenaça nord-americana de retirar-li l’estatus econòmic especial.

Incertesa econòmica

«La principal raó és la incertesa econòmica. Inquieta menys la llei de seguretat nacional que les conseqüències de la llei nord-americana i molts veuen el visat estranger com una assegurança. Intenten obrir comptes bancaris a l’estranger per portar-se els estalvis abans que Washington prohibeixi l’ús de dòlars», assenyala Lo. La majoria pregunta si és possible obtenir la residència mentre viu a Hong Kong, allò que remarca aquesta vella tradició hongkonguesa de prioritzar la butxaca a les llibertats. La resposta és no.

El frenesí actual culmina la tendència alcista que comencés amb les protestes violentes de l’any passat. Una enquesta de la Universitat de la Xina revelava a l’octubre que el 42,3% dels consultats desitjava emigrar, un salt del 33% respecte a l’any anterior. Uns 50.000 hongkonguesos van emigrar en els seus últims sis mesos, quan els carrers cremaven diàriament. Les peticions de certificats d’absència d’antecedents penals, preceptius per als visats, van pujar un 50% entre juny del 2019 i abril d’aquest any respecte a les xifres del 2018.  No hi ha estimacions recents però els indicis són reveladors. Els tutorials a Youtube sobre com demanar els visats o moure els estalvis a l’estranger acumulen centenars de milers de visites.

Als hongkonguesos no els faltaran refugis. S’han ofert a acollir-los tots els governs que en els últims mesos havien acumulat plets amb Pequín: Els Estats Units, Austràlia, Canadà, Taiwan, el Regne Unit... Londres rebrà els posseïdors del passaport d’ultramar que va concedir quan va formalitzar l’entrega de l’excolònia. Són 350.000 però més de dos milions i mig compleixen els requisits per sol·licitar-ho.

Des de les agències embriden l’optimisme sobre les invitacions globals perquè es desconeix encara la lletra petita i els tràmits seran procel·losos i sotmesos a condicions. Tampoc l’espectre és universal. El gruix dels joves que han omplert els carrers queden fora de l’oferta britànica perquè van néixer després de 1997. I existeixen dubtes raonables que els 9.000 detinguts durant les protestes puguin aconseguir un visat a causa dels seus antecedents.

Suspicàcies cap a Pequín

Tampoc l’exili és barat, apunta Lo. L’obertura d’un negoci a l’estranger, la via més socorreguda per a empresaris, s’acosta als 200.000 euros. I els estudiants que optin pel Canadà, una de les destinacions més habituals, pagaran uns 40.000 euros només per la matrícula universitària anual.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Les suspicàcies cap a Pequín han catalitzat els fluxos migratoris de les últimes dècades. Molts van deixar enrere l’illa quan Londres i Pequín van negociar l’entrega en els 80 i altres més se’n van anar terroritzats després de veure els tancs a Tiananmen el 1989 a l’intuir el que els queia al damunt. L’èxode es va repetir en les vigílies de l’entrega de Hong Kong a la Xina el 1997. Entre la firma de la devolució i la seva concreció se’n van anar fins a un milió d’hongkonguesos, segons les pitjors estimacions, sobre una població de 7,5 milions. Molts van tornar després de comprovar que Pequín repectava les llibertats i drets, que no hi ha millor lloc per enriquir-se que Hong Kong i que el racisme cap als asiàtics és menys mediàtic però tan estès com el que pateixen els negres. Tant a l’interior com a Hong Kong s’al·ludeix amb ironia a aquestes «marees de retorn» dels apocalíptics.

El temps dirà si els que avui s’acomiaden també tornaran algun dia per disfrutar de l’epatant contorn de gratacel des de la badia, dels esvalotadors mercats de Wanchai o les millors crestes al vapor del món. El contrari seria un drama: una generació de joves que parteix per no tornar suposa no només un trauma social sinó també una fuga de talent que Hong Kong no es pot permetre.