Bolsonaro desafia els brasilers després de donar positiu per coronavirus

No va ser un dia més per al Brasil: les noves 1.312 morts i els 48.584 casos positius de Covid-19 van coincidir amb la confirmació del contagi de Jair Bolsonaro i una altra banalització de la pandèmia per part del president. El gegant sud-americà voreja les 67.000 morts totals i 1,7 milions d’infectats. Però Bolsonaro es va presentar a les xarxes socials ingerint una dosi de cloroquina, la droga que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i fins i tot els Estats Units van descartar com a remei. El capità retirat va dir, no obstant, que té la «certesa» que el tractament «està funcionant». De manera desafiadora va afegir: «Confio en la cloroquina, ¿i tu?».

Segons la principal autoritat del Govern d’ultradreta, diumenge es va sentir «més o menys», dilluns «malament»  i a partir del dimarts «molt millor» gràcies a la controvertida medicina. L’Organització Panamericana de la Salut (OPS) li va desitjar una ràpida recuperació i, de passada, va recordar que «el virus és impredictible i no respecta la raça, la classe o les persones en el poder, malgrat la seguretat que envolta a qualsevol president».

La «gripeta»

El missatge de l’OPS va tenir un sentit inequívoc. Bolsonaro havia qualificat la Covid-19 de «gripeta» a finals de març. Llavors va predir que, en cas d’encomanar-se, venceria aviat el virus a causa del seu «historial d’atleta». L’exmilitar va considerar també que la pandèmia ha sigut sobredimensionada pels mitjans de comunicació. A l’anunciar dimarts la seva condició de malalt va voler donar fe del poc que li importa el patogen i es va treure la mascareta davant els periodistes que el van observar perplexos. «En lloc d’advertir sobre els riscos, els va donar als joves la força per ignorar els tapaboques», va assenyalar al diari carioca ‘Jornal do Brasil’. De moment, 13 dels seus ministres es van sotmetre a exàmens per comprovar si van emmalaltir. El mateix van fer els empresaris que es van reunir hores abans amb el mandatari.

Luiz Henrique Mandetta va abandonar el Ministeri de Salut pels seus desacords amb Bolsonaro sobre les maneres d’enfrontar la crisi sanitària. Entre altres desavinences, defensava al peu de la lletra la quarantena. A més de dos mesos de sortir del Govern li va recomanar al seu excap polític un aïllament total per dues setmanes perquè, altrament, encomanarà altres persones. «És un delicte quan algú sap que té una malaltia infecciosa i contamina intencionalment. Ha d’anar amb compte amb el protocol i el seu temperament». Mandetta no va estalviar crítiques al que ha passat al Brasil. Bolsonaro, el va assenyalar al diari paulista ‘Estado’, «va crear la seva pròpia narrativa (sobre la Covid-19) des del principi i la va repetir tantes vegades que va arribar a creure-la. Qui els assessori ha de ser gent sense l’hàbit de la lectura científica o que utilitza informació sense un filtre d’internet».

L’oncòleg Nelson Teich, que va reemplaçar Mandetta per tot just 14 dies i va donar un cop de porta a causa de l’obsessió del capità retirat amb la cloroquina, també va ajustar comptes amb Bolsonaro al confirmar-se el seu estat de salut. Com si li repetís el que li va dir al llarg de les seves dues setmanes de gestió va insistir que no existeix cap evidència que aquesta droga el curi.

Ús polític de la malaltia

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

No han faltat per aquestes hores els analistes que van advertir sobre els possibles usos polítics de la infecció del cap d’Estat.  «Depenent de la seva evolució, Bolsonaro pot comptar amb el coronavirus com un aliat inesperat. La victimització ja va començar dilluns, quan els nens presidencials van publicar crítiques a les ironies que van començar a abundar a les xarxes socials», va dir ‘Folha de São Paulo’ sobre els seus fills, el diputat Eduardo, el regidor carioca Carlos i el senador Flavio, tots involucrats en diferents investigacions judicials cada vegada més urgents. «La immensa quantitat de persones que demanen la mort del president en aquest moment hauria de ser una qüestió de solidaritat immediata amb els líders dels altres poders, però el que veiem novament és la selectivitat de la indignació», es va queixar a Twitter Carlos, assenyalat com l’home que maneja l’arsenal de ‘fake news’ i difamacions contra els opositors del seu pare.

‘Folha’ va recordar en aquest sentit que «no serà la primera vegada que Bolsonaro és capaç d’utilitzar un drama personal a favor de la seva imatge, avui reduïda a un nucli dur del 15% dels partidaris i un contingent igual de votants potencials, però no tan lleial».  Va recordar sobre això que «la punyalada que va rebre a la campanya del 2018 i que gairebé el mata, va ser maximitzada pels bolsonaristes i el mateix president. Si no és possible atribuir-li la seva elecció, és cert que va crear una aura una mica mítica entorn de la figura del llavors candidat, a més d’eximir-lo de debats i escrutini en viu».