Rutte no demana perdó: els vius «no són responsables» del passat d'Holanda amb els esclaus

El primer ministre holandès, Mark Rutte, ha declarat davant del Parlament de la Haia que no demanarà oficialment perdó per l’esclavitud i el paper holandès al comerç d’esclaus entre els segles XVII i XIX, una cosa que, segons la seva opinió, generaria «polarització», perquè no es pot «responsabilitzar els vius d’avui pel passat».

El cap del Govern va defensar que, en termes de violència racial, els Països Baixos no és comparable als Estats Units, però va lamentar que en la societat holandesa actual «també importa quin color de pell» té una persona.

No obstant, segons ell, la solució no està en el fet de disculpar-se per l’esclavitud, sinó en «la comprensió i empatia», alhora que s’ha d’anar amb compte per «no qualificar les persones com a racistes quan ni ho són, ni ho volen ser», una advertència també feta per l’ultradretà Geert Wilders, que va acusar els activistes antiracisme de «fingir que hi ha un gran problema» a Holanda.

«¿Llavors per què el Parlament, els mitjans de comunicació i les juntes directives de les empreses són tan blanques, tan poc diverses?», es va preguntar el líder de l’esquerra verda, Jesse Klaver, en un enfrontament parlamentari amb Wilders, en el qual el populista li va contestar que preguntés això als seus col·legues perquè «a GroenLinks són tots més blancs que la llet».

A la primera part del debat que va tenir lloc aquesta setmana, en la qual els diputats van parlar de la discriminació i el racisme al país, va seguir una discussió en la qual Rutte va assegurar no tenir cap intenció de demanar perdó institucional pel paper que van tenir els holandesos en el comerç d’esclaus en aquella època, una idea proposada al Parlament per dos dels quatre partits que formen la coalició de Govern.

Tot i que no considera «estranya» aquesta sol·licitud conjunta d’Unió Cristiana (CU) i dels progressistes (D66), el liberal Rutte creu que la societat actual no és culpable dels horrors del passat i considera que una petició de disculpes en el seu nom podria «augmentar la polarització» social.

«Entenc la petició i sé el que podria significar una disculpa oficial. Però la pregunta és: ¿Es pot responsabilitzar les persones que són vives avui dia per una cosa que va succeir en el passat? Alguns podrien percebre amb dolor una cosa així», va argumentar el primer ministre.

El líder dels progressistes (D66), Rob Jetter, va justificar que molts holandesos són descendents de persones negres que van ser explotades a les plantacions de les excolònies, com a Surinam, i va assegurar que «el risc a la polarització» no hauria de ser el centre del debat, sinó el «dolor que encara senten els holandesos negres» per la història.

L’Executiu va establir una comissió especial perquè investigui l’esclavitud i el seu impacte en els holandesos amb orígens en aquella esclavitud i no va descartar que, després de veure les conclusions de la investigació, pugui plantejar-se oferir una disculpa oficial, perquè el «debat no ha acabat». Ara per ara el «no» és l’actitud actual.

Rutte, que va expressar una «profunda pena i penediment» per l’esclavitud en l’anterior legislatura, considera que amb això ja va ser «suficient», mentre que el director de l’Institut del Llegat de l’Esclavitud Holandesa (Ninsee), Urwin Vyent, estima que «no disculpar-se només polaritza» i veu l’argument de Rutte com un «raonament molt recargolat» per no demanar perdó.

«Esclar que no ets responsable del que van fer els teus avantpassats fa centenars d’anys, però sí que ho ets pel llegat que vas heretar», va subratllar, recordant que el rei Guillermo Alejandro es va disculpar elmes de març per «la violència excessiva» d’Holanda a Indonèsia als anys quaranta, i el Govern va demanar perdó el mes de gener pel seu comportament durant l’Holocaust.

Notícies relacionades

El rei dels belgues reconeix la «violència i crueltat» causada en la colonització del Congo

Anvers retira l'estàtua de Leopold II malmesa en les protestes racials

Kathleen Ferrier, filla del primer president que va tenir el Surinam independent (Johan Ferrier), va assegurar que li «va impressionar molt» l’argument de Rutte i va afirmar al diari holandes ‘Trouw’ que demanar disculpes «no polaritza en absolut, més aviat crea un debat més matisat» i permet al país «enfrontar-se al passat» d’esclavitud que va tenir.

Els intents de fer les paus amb aquesta part del passat no han tingut gaire èxit a Holanda i els diferents debats aquesta setmana han evidenciat les dificultats per tractar la qüestió de l’esclavitud.