L'Argentina reprèn el camí del confinament rigorós

La capital argentina i la seva populosa perifèria tornen aquest dimecres i almenys fins al 17 de juliol als rigors de l’«aïllament social obligatori». La lluita contra la Covid-19 es juga a la ciutat de Buenos Aires i els seus voltants, on viuen en la seva totalitat uns 13 milions de persones i es concentren el 93% dels contagis del país. Només obriran els comerços considerats essencials. Els carrers quedaran una altra vegada buits i es penalitzarà els que surtin innecessàriament de casa seva.

A diferència del Brasil, on es comptabilitzen gairebé 60.000 defuncions, o Xile, que en pocs dies perforarà la barrera de les 6.000 morts, la taxa de mortalitat és baixa a l’Argentina: 1.280 casos letals. La quantitat d’infeccions és de 64.530 persones. Però a 10 dies de l’arribada de l’hivern, el Govern peronista tem un salt exponencial de la pandèmia que porti al col·lapse la infraestructura sanitària. Des del 20 de març, quan va començar la quarantena a escala nacional, han sigut ocupats un 50,5% dels llits d’Unitat de Teràpia Intensiva (uti). La nova fase del confinament busca evitar les situacions límit. Les restriccions arriben també a les províncies del Chaco (nord), Río Negro i la capital de Neuquén (Patagònia).

Dimarts a la nit, el president Alberto Fernández va demanar «un esforç» més a una societat atabalada per més de tres mesos de confinament. «És temps de cuidar la vida dels argentins, i per a això hem d’estar tots junts», va remarcar. El president de l’Associació Argentina d’Epidemiologia i un dels seus assessors, Omar Sued, va estimar que si «es fan les coses bé» és possible reduir en un 70% els casos diaris, que en aquest punt de la pandèmia tenen una mitjana de més de 2.000 cada 24 hores.

Es tiempo de cuidar la vida de los argentinos, y para eso debemos estar todos juntos.

Gracias nuevamente a los amigos de @OkSucesos por el video y el cariño de siempre. https://t.co/wtXL4eMuHq

— Alberto Fernández (@alferdez) 30 de junio de 2020

Els desafiaments que venen

La Covid-19 ha obligat Fernández a posar en suspens la seva política de reconstrucció d’un país que va qualificar de fallit al punt de mancar d’un Ministeri de Salut quan va assumir el càrrec el desembre passat. Tot ha empitjorat. L’economia es va desplomar un 26% a l’abril. Es tracta de la caiguda de l’activitat més important en la història i un indici del que espera els argentins quan passi la pandèmia. S’espera una caiguda del PIB pròxima al 10% i més d’un 50% de pobres. Fernández va arribar a tenir nivells d’aprovació sense precedents. La seva imatge positiva va arribar al 82% quan el confinament s’acceptava de manera festiva. Ha descendit 12 punts i s’espera una minva major.

Però no només l’agreujament de l’economia és un factor d’inocultable tensió. Les forces de dreta que van governar entre el 2015 i el 2019 han guanyat el carrer amb les seves mascaretes per posar en dubte la legitimitat de la quarantena. Alhora, acusen el Govern de chavisme encobert per promoure un impost a les grans fortunes per finançar l’ajuda estatal i, a més, provar d’intervenir una empresa agroexportadora que mai va pagar els seus crèdits a la banca pública i va desviar a l’exterior part dels seus actius.

La sort de Macri

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

L’ofensiva opositora es connecta amb el futur judicial del seu antecessor en la presidència, Mauricio Macri. Un jutge federal, Federico Villena, ha ordenat la detenció d’una desena d’exespies que realitzaven escoltes il·legals a opositors, sindicalistes i fins i tot familiars del mateix excap d’Estat. Entre les persones arrestades es troba Susana Martinengo, la coordinadora de Documentació Presidencial i receptora dels informes dels exagents d’intel·ligència. Al seu torn és investigat per la justícia el secretari privat de Macri, Mario Nieto. «Estic segur que no va ordenar aquestes tasques d’espionatge, va dir.

L’èxit de l’acatament de la quarantena no està per tant deslligat dels frecs polítics que surten a la superfície. Luis Lobo, el sotssecretari d’Esports de la ciutat de Buenos Aires, que administra el macrisme, es va veure obligat a dimitir després d’haver participat en un torneig clandestí de pàdel. Un exministre de Macri, Rogelio Frigerio, va ser també vist al predi de Buenos Aires que va eludir l’aïllament social. L’alcaldia de la localitat de Quilmes ha denunciat penalment els organitzadors d’una festa anomenada la Not Covid Party, convocada amb un inocultable to antigovernamental. Els seus organitzadors es van considerar portadors del dret a la gresca.