Pròxim Orient

En suspens el pla de Netanyahu per annexionar el 30% de Cisjordània

La pandèmia de la Covid-19 i la falta d'acord amb la Casa Blanca retarden la controvertida iniciativa del primer ministre israelià

zentauroepp53755444 28 01 2020 filed   28 january 2020  us  washington  israeli 200614172212

zentauroepp53755444 28 01 2020 filed 28 january 2020 us washington israeli 200614172212 / Shealah Craighead White House dp

2
Es llegeix en minuts
Natàlia Queralt

Tot i que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, té pressa, l’annexió del 30% de Cisjordània prevista per a l’1 de juliol haurà d’esperar. Després de reunir-se dimarts amb l’ambaixador dels Estats Units a Israel, David Freidman, i l’enviat especial de la Casa Blanca per al Pròxim Orient, Avi Berkowitz, Netanyahu va afirmar: «Hem parlat de la qüestió de la sobirania i continuarem treballant-hi els pròxims dies». Sense acord amb la Casa Blanca, el pla de Netanyahu es queda en suspens.

Tot i que el ministre israelià de Cooperació Regional, Ofir Akunis, ha afirmat aquest dimecres en una entrevista amb la ràdio de l’Exèrcit que «l’extensió de la sobirania succeirà al juliol», Netanyahu necessita la llum verda de Washington per fer efectiva l’annexió, i el temps no juga al seu favor. Les eleccions a la Casa Blanca, que tindran lloc al novembre, són una data clau per al Govern israelià, ja que, en cas que el president Donald Trump no sigui reelegit, difícilment una altra Administració nord-americana aprovarà l’annexió de territori palestí a Israel, tal com contempla l’Acord del Segle. A més, el pla de Trump tampoc compta amb el recolzament dels seus aliats a la regió: tant Jordània com els estats del Golf s’oposen frontalment a l’annexió, que podria desestabilitzar el fràgil equilibri al Pròxim Orient.

Per la seva banda, en un article publicat en hebreu al diari israelià ‘Yediot Ahronot’, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, assegura que «com a amic, admirador i seguidor d’Israel», rebutja l’annexió de territori palestí, ja que és una acció contrària al dret internacional. A més, afirma que el Regne Unit no reconeixerà altres fronteres que les prèvies a 1967. Recentment, l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, també ha criticat el pla israelià assenyalant que, independentment del percentatge de territori annexionat, l’acció es troba fora de la legalitat.

El factor coronavirus

Notícies relacionades

El ministre de Defensa i principal soci del Govern israelià, Benny Gantz, advertia dilluns que «l’1 de juliol no és una data sagrada i que tot allò que no tingui a veure amb el coronavirus haurà d’esperar». De fet, aquest dimecres Israel ha registrat 773 nous casos d’afectats per la Covid-19, la xifra més alta des de l’inici de la pandèmia. El Ministeri de Salut, que tem l’arribada d’una segona onada, ha informat que actualment hi ha un total de 7.838 casos al país. Per la seva banda, l’Autoritat Palestina ha decretat el tancament de les fronteres del territori palestí durant cinc dies per l’augment dels casos.

Amb o sense coronavirus, Netanyahu, que va expressar davant dels membres del seu partit (el Likud) que «l’annexió és un procés complex [...] i hi ha moltes qüestions polítiques i de seguretat a tenir en compte», està decidit a dur a terme el seu pla. A part de l’absorció dels 132 assentaments israelians, l’annexió significaria també la despossessió de 56.000 palestins que viuen i treballen les seves terres a la vall del Jordà. El pla de Trump també preveu la creació d’un Estat palestí a la resta de Cisjordània, mesura a la qual s’oposen la majoria dels colons israelians. De moment, el pla de Netanyahu, amb molts interrogants i sense llum verda de la Casa Blanca, es queda en suspens.