POLÍTICA EXTERIOR IRANIANA

L'Iran emet una ordre d'arrest contra Trump per l'assassinat de Soleimani

El cap de la Guàrdia Revolucionària va morir en un atac amb drons realitzat pels EUA a Bagdad

zentauroepp53858398 president donald trump waves as he boards air force one for 200623185408

zentauroepp53858398 president donald trump waves as he boards air force one for 200623185408 / Evan Vucci

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Fiscalia de l’Iran ha emès una ordre d’arrest contra el president dels Estats Units, Donald Trump, per la mort de Qasem Soleimani, cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària,  Qasem Soleimanicap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionàriaen un bombardeig executat al gener a l’aeroport de la capital de l’Iraq, Bagdad.

El fiscal de Teheran, Ali Qasimehr, ha detallat que han sigut emeses ordres d’arrest contra 36 persones, entre elles Trump, pel seu paper en la mort de Soleimani. Així, ha assenyalat que entre les persones buscades figuren «càrrecs polítics i militars dels Estats Units i altres governs».

Qasimehr ha ressaltat que les ordres d’arrest han sigut enviades a la Interpol i ha agregat que entre els càrrecs que pesen contra els afectats hi ha «assassinat» i «acte terrorista», segons ha informat l’agència iraniana de notícies Mehr.

«El president Donald Trump és el primer de la llista i es treballarà perquè sigui jutjat fins i tot després que finalitzi el seu mandat», ha subratllat, abans d’agregar que les ordres d’arrest han sigut emeses en el marc de les investigacions relatives a la mort de Soleimani.

Tribunals internacionals

L’anunci de Qasimehr ha arribat al voltant de dues setmanes després que el viceministre per a Assumptes Internacionals i Legals, Mohsen Baharvand, revelés que l’Iran planeja portar davant dels tribunals internacionals la mort de Soleimani.

Soleimani va ser una de les víctimes d’un atac amb drons perpetrat pels Estats Units, entre les quals va figurar també el llavors número dos de les Forces de Mobilització Popular (FMP) –una coalició de milícies progovernamentals avalades per l’Iran–, Abu Mahdi al-Muhandis.

Washington va argumentar que va dur a terme l’atac «per protegir el personal nord-americà a l’estranger», arran de les protestes contra la seva ambaixada a Bagdad en protesta per un altre bombardeig en el qual van morir 25 membres de les FMP.

Notícies relacionades

Els bombardejos contra les FMP van ser executats en resposta a la mort d’un contractista nord-americà en un atac amb projectils contra una base militar situada a prop de Kirkuk.

L’incident va portar l’Iran dies més tard a atacar diverses bases militars també en territori iraquià, mentre que el Parlament iraquià va aprovar una moció que exigia la retirada de les tropes nord-americanes del país.